Històric
Històric d'activitats i concerts
Rambalaya
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès hem tingut la satisfacció de comptar amb la presència de Rambalaya, banda de set membres, que ens delectà amb les seves interpretacions de blues, soul, rock, rhythm&blues, presentant-nos el seu segon disc, “Only In My Dreams”, on trobem composicions pròpies d’Anton Jarl, a un nivell que ja ha situat la banda a l’escena internacional.
La banda sonà molt compacta i ajustada, és evident la vàlua dels seus integrants individualment, amb llarga presència als escenaris en molt destacades formacions. Els temes sorgiren amb uns arranjaments originals i sonoritat potent, plena, no obstant també deixant espai als efectes ben calibrats del vent, que només amb saxo i trompeta ens feren creure escoltar una big band tradicional, amb el recolze de l’efecte Hammond del teclista.
La formació es presentà amb la veu de Jonathan Herrero, Anton Jarl a la bateria, Héctor Martín a la guitarra, Matías Mínguez al baix, Gerard Nieto al teclat de piano i Hammond, Pol Prats, saxo tenor i Álex López, trompeta.
El públic, que va omplir la sala, va rebre les primeres interpretacions dels artistes calorosament i aquest ambient de complicitat entre músics i espectadors es va mantenir en tot moment i anant a l'alça al llarg del concert.
Hem d’elogiar l’actuació en conjunt de tots els membres de la banda, però no podem evitar de fer una especial menció de Jonathan Herrero, qui va ser el fil conductor del concert amb comentaris propers, col·loquials, també humorístics, que varen quallar amb l’atenció de l’audiència. És notable la qualitat de la seva veu, amb registre ampli i solvent en tota la tessitura i sensibilitat de matisos; tanmateix, també podem destacar la seva dicció clara.
El ritme trepidant de les interpretacions i la sensibilitat d’alguns temes contagià al públic, que entenedor de l'entrega i qualitat dels artistes en el seu treball, ovacionà dempeus llargament a Rambalaya, en una nit memorable.
Hem gaudit d’una banda sòlida, compacta, extraordinàriament professional, que compta amb un repertori propi de temes molt interessants.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
18/10/2024, sala Josep Brossa de La Patronal.
Chino & The Big Bet (Quintet)
Els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès han presentat el concert de Chino & The Big Bet, quintet, amb gran reconeixement del públic assistent a l’acte.
Chino és un dels protagonistes de l'escena de Blues i Swing de Barcelona. Un guitarrista sense igual, l'estil del qual a la guitarra slide, que abasta tant blues, swing com jazz manouche, és inconfusible. Al costat de la seva banda, The Big Bet, ja ha deixat empremta a sales i festivals de tot Espanya i Europa.
El repertori que ens ofereix la banda és bàsicament composició de Chino; peces molt originals, ben configurades i amb bons elements de sorpresa en efectes, pauses i canvis de ritme. Són atractius i singulars els arranjaments dels temes, especialment en la participació dels dos saxos, donant-los forma harmònica i, quan no, amb magnífiques improvisacions que vessen fraseig jazzístic.
En aquesta ocasió Chino ha tocat amb un dobro, guitarra amb característiques sonores especials, fins i tot, amb alguna connotació de banjo; instrument del qual Chino treu increïbles sonoritats, tan punyents com quasi imperceptibles, alternant la normal pulsació amb l’slide, del que n’és mestre. Hem de dir que tots els membres de la banda són músics que mostren depurada tècnica instrumental i ens regalen, un a un, espectaculars solos que encisen el públic.
Chino, és un personatge carismàtic i mostra la seva llarga projecció professional, amb domini i aplom a l’escenari, i condueix el concert, que a part de gran qualitat musical, té notables ingredients de dinàmica plàstica en la seva evolució a l’escenari i desborda empatia que trasllada fàcilment a l’auditori.
La banda finalitza l’actuació baixant al pati de butaques per a interpretar un tema acústic, sense amplificació, aconseguint l’absoluta complicitat del públic en un ambient càlid, proper.
Amb aquest concert, l’associació dels Amics de la música de Sant Quirze del Vallès obra un parèntesi de descans, desitjant als seus seguidors un bon estiu. Es reprendrà l’activitat el mes d’octubre i ja podem anticipar que hi ha preparada una programació que mantindrà l’alta qualitat dels esdeveniments de la present temporada, que ha estat àmpliament recolzada i reconeguda per l’assistència del públic.
Divendres, 14 de juny de 2024. Sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
Made In Black
Els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès han presentat el concert de Made In Black, sòlida banda de tres membres, que ret homenatge als principals estils de la música negra i a aquells emblemàtics artistes que l’han defensat al llarg de la història. Blues, Jazz, Rock’n’roll, Soul, Funk, R&B, Pop... Gaudim de magnífiques versions de temes icònics de Michael Jackson, Pharrell Williams, Alicia Keys, Stevie Wonder, Fats Domino, Etta James, Sam Smith, etc., etc.
Made In Black, són: Keco Pujol, teclats i veu - Santi Úrsul, baix elèctric - Micky Izquierdo, bateria.
Santi Úrsul i Micky Izquierdo, són dos magnífics músics amb gran tècnica instrumental que mantenen la precisió en el ritme i introdueixen efectes que enriqueixen tots els temes. Keco Pujol és un músic integral, polifacètic; pianista i cantant.
Acompanya la seva veu al teclat amb gran riquesa harmònica i ritmes increïblement vertiginosos amb un estil personalíssim; també il·lustra solos de gran sentit en consonància dels temes. Com a cantant mostra plenitud en tota la tessitura i ens presenta les cançons, ben conegudes per tots, amb respecte dels originals, però sota la seva molt digna visió. El concert transcorre fluid, continu, molt potent, amb només justes pauses de comentaris majorment humorístics.
Entre moltes cançons interpretades per la banda, que mereixerien comentari, fem especial esment de “You make mee feel Like a Natural Women” on Keco Pujol ens du a compartir quasi l’èxtasi amb una brillantíssima versió d’aquesta cançó, amb música de Carole King i lletra de Gerry Goffin, que va ser expressament composta per a Aretha Franklin el 1967, i de la que hem escoltat moltes adaptacions. A part de l’original d’Aretha, la versió de Keco Pujol ens ha impressionat més que tantes de les que hem sentit fins ara, per la progressiva força de la interpretació.
Queco Pujol ens transporta, quasi ens arrossega, al seu espai sensible, intens, on continuem fins a la fi de l’actuació.
Made In Black és una banda compacta, consolidada, que ha entusiasmat el cent per cent del públic assistent, que quasi no ha pogut creure que només tres músics hagin interpretat tots els temes amb tan notable riquesa i plenitud musical.
El públic resta embadalit per la qualitat del concert i aplaudeix la banda llargament. Els músics, visiblement agraïts per l’entusiasme de la sala, després d’una llarga actuació, ens ofereixen encara uns extensos bisos.
L’associació dels Amics de la música de Sant Quirze del Vallès continua consolidant una programació d’alta qualitat, que és recolzada i reconeguda per l’assistència del públic.
Divendres, 17 de maig de 2024. Sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
SMOKING STONES
Els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès han presentat el concert dels Smoking Stones, en un tribut als mítics Rolling Stones.
Sempre és d'agrair un "SOLD OUT" pels que organitzem aquest tipus d'esdeveniments i és per això que ens agradaria donar les gràcies a tot el públic assistent pel seu interès en les nostres propostes musicals. Als que no vàreu poder assistir per manca d'aforament, disculpeu; ja en portarem més, encara que difícilment millors.
Moltes vegades, quan parlem de bandes tribut, ho fem des d'un prisma d'infravaloració. Res més lluny de la realitat. Una banda tribut ha d'executar els temes de la mateixa manera i amb el mateix nivell de qualitat que la banda original. I si volem formar una banda de tribut a Hendrix, haurem de tocar com a Hendrix. Això, en si mateix, ja té una enorme dificultat.
En el cas dels Smoking Stones, cadascun dels seus components executa a la perfecció el paper dels originals. Només fixant-se en els "andares" del seu frontman, Sergio Ortiz, ja veurem que porta la marca de Jagger a foc en tots els seus moviments. La seva energia a l'escenari i el seu excel·lent tribut a la veu del sempre complicat Mick Jagger fan que no puguis apartar la mirada de l'escenari quan explota aquest torrent de rock'n roll tan conegut i tan admirat.
La resta de la banda van al darrere amb les mateixes consideracions. Lluís Arcos a la guitarra solista i Alberto "Brutus" a la rítmica ocupen a la perfecció les tasques de Wood i Richards respectivament. Santi Ursul i Miguel Izquierdo porten la part rítmica al baix i la bateria i el resultat és contundent i exacte. Tot el set list de cançons es veu recolzat per un doble piano i Hammond de la mà de Poyo Moya de manera excel·lent. El conjunt és realment sorprenent perquè sonen com els rolling's, toquen com els rolling's, es mouen com els rolling's, però amb excepció que... no són els rolling's!
El repertori és perfectament adequat per fer un resum de la discografia dels Rolling Stones. Temes com Jumping Jack Flash, Hand Of Fate, Beast Of Burden, Start Me Up, She's A Rainbow, Honky Tonk Women, Like A Rolling Stones (Bob Dylan), Brown Sugar i Satisfaction, entre d'altres, van portar el clímax a tot l'auditori i la banda va saber agrair-ho àmpliament.
Qui us escriu els porta seguint des de fa més de vint anys i moltes han estat ja les vegades que hem col·laborat junts. Mai, i repeteixo, mai, no havia vist la banda amb aquesta plenitud i aquesta energia a l'escenari. Com que el vi negre que millora amb els anys, i de la mateixa manera que ho fan "les seves majestats" angleses, assistim a la nova maduresa d'aquesta banda de Barcelona que fa honor i mèrit a un dels millors grups de rock'n roll de tots els temps.
Divendres, 12 d’abril de 2024. Sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
David Via Grau. Amics de la música SQV.
SUSANA SHEIMAN QUARTET. FROM ELLA TO SARAH
L’auditori de La Patronal es va omplir de gom a gom dissabte 16 de març, per rebre una de les veus més particulars i interessants del panorama jazzístic nacional. Susana Sheiman, acompanyada pels músics de reconegut prestigi, Xavier Algans al piano, Pere Loewe al contrabaix i Xavier Hinojosa a la bateria, van oferir un concert homenatge a dues grans veus, Ella Fitzgerald i Sarah Vaughan, que han marcat el recorregut professional de la cantant madrilenya resident a Catalunya.
La personalitat de Susana Sheiman és inseparable de la seva qualitat vocal. La seva presència a l’escenari captiva des del primer moment per la seva simpatia, per la seva empatia amb un públic que, des del primer moment, s’adona que davant seu es troba una artista de cap a peus, una dona que, a més de les seves particulars versions de temes clàssics, afegeix una part explicativa molt necessària, incloent-hi anècdotes i passatges de la vida de les cantants triades pel concert.
En aquest cas, el públic present a la sala ha gaudit d’una selecció de temes molt acurats, molt treballats i, sobretot, plens de registres diferents. Fins i tot, Susana Sheiman s’ha atrevit a imitar els sons del trombó i de la trompeta en un moment determinat del concert, la qual cosa ha aixecat els aplaudiments del públic.
Malgrat les diferències de tota mena entre Ella Fitzgerald i Sarah Vaughan, Susana Sheiman les ha unit en aquest concert perquè tenen en comú ser considerades dues de les cantants més importants i influents de tota la història del jazz. La primera destaca per provenir d’una família molt pobre, per ser autodidacta, amb una veu més potent, lluminosa i viva, destacant-ne la seva vocalització i la seva capacitat en la tècnica del scat, una improvisació vocal normalment feta amb paraules i síl·labes sense sentit. Sara Vaughan, al contrari, es va iniciar, com tantes altres cantants de l’època, en l’església, rebent classes de piano des de molt jove. Més sofisticada que Ella Fitzgerald, comparteix amb ella un sentiment intens i poderós, que Susana Sheiman ha sabut transmetre a la perfecció.
Entre altres, han destacat les interpretacions de Take the a traint i Mood Indigo, de Duke Ellington, on els tres instruments han sonat com una veritable orquestra sencera, l’enèrgica, suggestiva i ballable Cheek to check, Whatever Lola Wants, amb uns aires caribenys molt característics, Shulie A-Bop, on la Susana Sheiman ha mostrat una vegada més la seva qualitat vocal apujant i abaixant els tons d’una manera increïble, la també jovial Mack the knife, que ha suposat veure ballar a l’artista per primera vegada, i When I get low I get high, amb aquella rapidesa que la Susana ha sabut controlar a la perfecció.
La connexió de Susana Sheiman amb els integrants de la formació musical ha estat total des de l’inici del concert. Un Xavier Algans al piano, que ha ofert moments espectaculars, sense oblidar les mans sensibles i enèrgiques al contrabaix de Pere Loewe. Importantíssima també la contribució de Xavier Hinojosa a la bateria, amb una barreja de delicadesa i de força segons els temes seleccionats. Molt probablement, ha estat la interpretació del tema Summertime, del compositor nord-americà George Gershwin la que ha fet emmudir un públic que la Susana Sheiman s’ha ficat a la butxaca des de la primera cançó. Asseguda en una cadira que ella mateixa ha tret a l’escenari, i imitant d’alguna manera les formes d’Ella Fitzgerald, ha començat suaument sense micròfon per anar a més. Una bellíssima cançó, interpretada per nombrosos artistes, que no passa de moda i que a la qual, Susana Sheiman li ha donat un toc molt especial.
En definitiva, un concert per no oblidar, d’una Susana Sheiman espectacular, intensa, amb una sensibilitat per a la música, per a les cantants homenatjades i per les seves vivències personals, així com per al públic present a la sala, que ha aplaudit dret la seva actuació.
Una vegada més, l’associació dels Amics de la música de Sant Quirze del Vallès, aconsegueix un clar l’èxit artístic i el recolze incondicional del públic en la programació dels esdeveniments.
Josep Asensio, crític musical i filòleg.
Sant Quirze del Vallès, 16/03/2024.
The Grassland Sinners
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, hem tingut la satisfacció de comptar amb la presència de The Grassland Sinners, banda de Barcelona, amb un estil propi i un enfocament fresc i modern que barreja gèneres com el rock, el blues, el soul o fins i tot l'indie.
La banda ha publicat dos àlbums d'estudi, ha girat per tot el país i ha participat en diversos festivals com el Calella Rockfest (Calella), el Back To School Festival (Eivissa) o el Rock Pels Xuklis Festival (Barcelona). Al segon àlbum compten amb la col·laboració d'artistes consagrats com Santiago Campillo, Dani Nel·lo o David Gnapos. El disc disposa d’una excel·lent crítica i porta els músics a actuar en directe als Concerts de Ràdio 3 de RTVE.
The Grassland Sinners ens han ofert un concert potent, intens, vibrant. Els músics es projecten al públic sense concessions, amb entrega total i les interpretacions, que inclouen catorze composicions pròpies i algunes versions de temes de bandes angleses, van succeint-se quasi enllaçades, no permetent cap relaxament i mantenint l’estat de clímax entre l’audiència i la banda.
Les interpretacions mostren un meticulós assaig i valorem molt positivament l’encaix de tots els músics en els nombrosos efectes, talls, canvis de ritme, dels temes.
Jacin Castrillo (veu), Aleix Lozano (guitarra, cors), Ferran Bruach (teclats), David Mani (baix) i Edu Rodríguez (bateria, cors), ens han fet gaudir d’un rock clàssic i sureny dels setanta, amb algunes característiques de blues rock, hard rock, i del so potent i agressiu del rock psicodèlic que s’acosta al heavy metal.
The Grassland Sinners és una banda compacta, consolidada, que ha entusiasmat majoritàriament el públic assistent, que amb un aforament molt notable ha recolzat, una vegada més, les propostes musicals de l’associació dels Amics de la música de Sant Quirze del Vallès.
Dissabte, 17 de febrer de 2024. Sala Josep Brossa de La Patronal.
Sant Quirze del Vallès.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
Cece Giannotti - L’Appuntamento
Els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès han presentat el concert L’Appuntamento, de Cece Giannotti, un viatge al cor de l’ampli repertori de la cançó tradicional italiana, que s’ha transmès de generació en generació, omplint el pensament de records i nostàlgia, a través de lletres i melodies que queden ancorades a la memòria i a l’ànima.
Cantant, multiinstrumentista, lletrista i productor, nascut a Montreal i resident a Barcelona, Cece Giannotti emprèn aquest projecte i comença, juntament amb excel·lents músics, a reinterpretar el preuat patrimoni de la cançó italiana. Amb el seu esperit modern i contemporani, transforma aquests eterns clàssics en diferents sons i estils, del Blues al Jazz, del Folk al Pop, conservant zelosament l’acústica i l’essència de les melodies originals.
Hem gaudit d’un memorable concert que ens recorda, a alguns, i presenta a altres, la cançó italiana als voltants dels anys vuitanta, quan predominava en el panorama musical a Europa, traslladant-nos a l’època dels grans festivals com el prestigiós Sanremo, a una Itàlia bigarrada, colorista.
Cece Giannotti, canadenc de pares italians, fa un gir estilístic a la música que d’ell coneixíem i amb aquest projecte, L’Appuntamento, amb mirada llunyana, retroba el seu origen, encara marcadament present i ens acosta, avui, el so de melodies que perduraran sempre.
Giannotti, de veu personal, càlida, sensible, canta amb gran musicalitat i bon gust. Treu singulars sonoritats a la guitarra, amb toc precís, subtil, també enèrgic quan cal, i ofereix versions particulars dels temes clàssics d’inspirades cançons ben conegudes, on trobem canvis de ritmes, tonalitats i harmonies, elements molt ben introduïts, que sorprenen, provoquen. És evident la qualitat de la banda amb la col·laboració de Joan Pau Cumellas a l'harmònica, Joan Comaposada al baix, Francesc Chaparro a la bateria i Bernat Casares als teclats.
Els intèrprets ens ofereixen un so completament unificat; res hi falta, res hi sobra. No es pretén cap lluïment personal, si bé sura el bon ofici i tècnica de cada músic; el motiu és el producte final, d’alta qualitat, que, en el seu major impacte del directe, pot ser equiparada a l’escolta d’un meticulós enregistrament d’estudi.
Amb mestria, talent i simpatia, Cece Giannotti, personatge indubtablement entranyable, a poc a poc, va entrant a l’ànim del públic, al que delecta amb la seva música vitalista i comentaris espontanis i propers.
Una vegada més, els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès consoliden el projecte d’esdeveniments musicals d’alta qualitat, amb diversitat d’estils i es fa evident la fidelització d’un públic que continua donant suport a la programació de l’Associació.
Rafael Güell.
Amics de la Música SQV.
Dissabte, 20 de gener de 2024. Sala Josep Brossa de La Patronal.
Sant Quirze del Vallès.
Xarim Aresté - Ses Entranyes
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, han presentat el concert en directe de Xarim Aresté, un artista integral i polifacètic. Músic, magnífic guitarrista, poeta, pintor, escriptor. Ha interpretat, entre altres, temes del seu disc “Ses entranyes”, definit com a millor disc de pop-rock de 2022 segons la crítica de l’acreditada revista musical Enderrock. La premsa refereix que es tracta d’una obra inspirada i lluminosa, de riquesa musical i lletres de bellesa inusual. Ha estat un vertader privilegi comptar amb la presència de Xarim Aresté (veu i guitarra), amb Richard Sohn (teclats), Joan Garcías (contrabaix) i Enric Fuster (bateria). La música d’Aresté és original, eclèctica, amb fusió de rock, blues, pop. La seva obra personalíssima l’identifica i les lletres de les cançons són autèntics poemes de dens contingut, extenses, absolutament lliures, complaent-se en el si i el no dels sentiments, del fer i desfer. Lírica, fatalitat, amor, crònica de l’absurd humà. Com a petita mostra, aquí ens diu que, mal que ens pesi, tot segueix:
“Perquè no és poc que surti el sol,
que cantin els ocells,
que hi neixin flors
entre els badalls que fa el ciment
en aquesta gran ciutat on tu ja no hi ets.”
També, recolzant-se en el convenciment de la relativitat d’un mateix, expressa:
“Probablement, si pogués sortir, intentaria tornar a entrar. És així d’irònic el destí, no hi ha sac sense forat.”
Al llarg del concert, Xarim Aresté mostra una notable presència escènica i fa comentaris d’humor que desmitifiquen la forta càrrega dels temes. La interpretació, en alguns moments arriba al clímax i sentim com l’artista projecta sense límit les seves sensacions. No es pot donar més en un escenari.
El públic, unànimement, gaudeix i aplaudeix llargament els membres de la banda, que exhibeixen la seva professionalitat i gran qualitat musical.
L’associació dels Amics de la música de Sant Quirze del Vallès agraeix novament al públic la confiança que els fa amb la seva presència continuada en la programació dels concerts.
Rafael Güell,
Amics de la Música SQV.
Dissabte, 11 de novembre de 2023, a la sala Josep Brossa de La Patronal.
Sant Quirze del Vallès.
Jaume Vilaseca Trio - Tarkology
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, han presentat el concert en directe de Jaume Vilaseca Trio, en un tribut a la icònica banda de rock progressiu i rock simfònic dels anys setanta, Emerson, Lake & Palmer.
Jaume Vilaseca (piano, hammond, moog) exhibeix un inusual virtuosisme interpretatiu i facilitat tècnica en els característics efectes de cada un dels teclats; òptimament acompanyat pels internacionalment acreditats músics Dick Them (baix) i Ramón Díaz (bateria) ens han ofert el concert Tarkology, que des de l’inici, ha acaparat l’absoluta atenció de l’auditori, per la qualitat i espectacularitat de les versions, que comprenen temes dels llegendaris àlbums dels anys 1971 i 1972 Tarkus i Trilogy de la banda anglesa.
És notori el respecte als temes originals i molt dignes les incursions, en clau de jazz, del repertori que inclou lluïdes improvisacions que han captivat al públic.
Jaume Vilaseca ja va obtenir un reconeixement internacional arrel del seu projecte Jazznesis, de tribut a la mítica banda londinenca Genesis, amb el que va recórrer mig món i envers el qual va publicar dos àlbums, el 2008 i 2015.
En el predominant estil de rock simfònic/progressiu del concert, des d’una òptica jazzística, hi trobem també molts elements on suren pinzellades clàssiques i llatines. Valorem l’originalitat eclèctica d’aquestes il·lustracions.
El públic, embadalit per la qualitat d’un concert extraordinari, ha manifestat el seu reconeixement amb llargs aplaudiments.
Una vegada més, l’associació dels Amics de la música, s’ha vist recompensada amb una àmplia assistència de públic en reconeixement general a la programació d’esdeveniments musicals.
Rafael Güell,
Amics de la Música SQV.
Dissabte, 7 d’octubre de 2023, a la sala Josep Brossa de La Patronal.
Sant Quirze del Vallès.
Matthew Simon Quartet
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, han tingut la satisfacció de comptar amb la presència del trompetista californià Matthew Simon, en formació de quartet, que amb els prestigiats músics Xavier Algans (piano), Jordi Gaspar (contrabaix) i Oriol González (bateria) ens delectà amb les seves interpretacions de jazz i blues, presentant-nos el seu disc Continental Blues.
Els membres de la banda, junts en una ja llarga trajectòria, han fet un gran treball d’arranjament i mostren una gran complicitat i entesa en l’execució del repertori.
Matthew Simon, amb un currículum d'innombrables enregistraments i col·laboracions, professor de l’Esmuc i del Conservatori del Liceu, en aquest concert compleix amb escreix tot el que esperàvem, donat el seu historial de reconeixement internacional. Simon fa un recorregut per la història del jazz mitjançant la selecció de temes històrics i interpretacions de trompetistes que més el van marcar al llarg de la seva prolífica carrera. S'inicia a principis del segle XX en You made me love you (I didn´t want to do it) de James V. Monaco i Joseph Mc Carthy, fins a fregar la dècada dels 50 amb The night has a thousand eyes (Jerry Brainin – Buddy Bernier). Passa a través dels anys 30 amb The sunny side of the street (Jimmy McHugh – Dorothy Fields), Caravan (Juan Tizol) i un possiblement no tan conegut Mazl (Abraham Ellstein - MollyPicon) i completa els 40 amb Move (DenzilBest) i You don’t know what love is (Don Raye - Gene de Paul).
Deixant de banda aquesta cronologia, en cadascun dels temes esmentats, es pot trobar l'empremta d'algun intèrpret com Harry James dels 40 a You made me love you; Louis Armstrong a The sunny side of the street; també la versió de Move de Miles Davis que apareixeria en Birth of the cool a la década dels 50; Chet Baker en aquesta mateixa dècada tocant You don´t know what love is; Bobby Shew en The night has a thousand eyes; Snooky Young en Caravan... Aquestes referències (entre totes les possibles) ens fan moure entre gèneres i sons de tot el segle XX, encara que la primera meitat hi continua exercint un pes important.
Hem de dir que en tot el contingut del concert trobem unes versions dels temes de gran originalitat, especialment en els espais d’improvisació, on els músics mostren un gran talent, amb girs arriscats en el directe, fruit de riquesa d’idees. Aquestes improvisacions es succeeixen, entre els quatre membres de la banda, amb naturalitat, elegància, subtilesa i dintre un rerefons de depurada tècnica instrumental.
Un vertader plaer haver pogut gaudir d’un concert de jazz i blues d’un nivell com trobaríem a les més acreditades caves de jazz internacionals.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
16/06/2023, sala Josep Brossa de La Patronal.
Tina & Joe + Joan Pau Cumellas
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, han presentat el concert en directe de Tina & Joe & Joan Pau Cumellas, trio protagonitzat per la cantant Tina Masawi, l'encisadora veu de Zimbàbue que ens transporta als orígens genuïns del blues. Cants que commouen l'esperit, acompanyats de José Azul, guitarrista, vocalista i productor musical de llarga carrera internacional i de Joan Pau Cumellas, un dels harmonicistes més destacats d'Europa i que arrodoneix el repertori aportant la seva inspiració i virtuosisme. Amb un repertori eminentment afroamericà, també incorporen temes provinents d'altres gèneres.
Tina Masawi ens du la calidesa de la seva veu, do natural poc freqüent, molt a la vora; gaudim del seu timbre i tessitura, que en els greus trobem equiparades a mítiques figures de color. Sense estridències, de mica en mica i gran sensibilitat, guanya l’absoluta atenció de l’auditori. Ens regala versions molt particulars de temes mítics on acarona les melodies amb riquesa de matisos.
José Azul, mostra el seu ofici de llarg recorregut; és un tot terreny d’ampli espectre, que aporta als temes el complex edifici de ritme, harmonia i baix, dibuixa detalls característics de cada peça en petites incursions que sumen qualitat melòdica sense distreure la veu i l’harmònica solistes. Una magnífica llavor que du amb precisió des de la seva guitarra, de la que no es pot treure més efectivitat. José Azul fuig de protagonismes, amb un elogiable respecte als solistes, però tots reconeixem l’alçada del seu treball.
Joan Pau Cumellas, és un músic visceral, entra al fons dels temes i es lliura a la improvisació des d’una depurada tècnica instrumental. Sorprèn la quantitat de sonoritats diferents que treu de la seva col·lecció de petites harmòniques. Ens ofereix passatges de virtuosa execució, immers en un núvol de sensibilitats.
El públic es mostra entenedor de la qualitat del concert, que qualla en un tot proper, àgil, fàcil, on el so es fa íntim i arriba a fons; com en un grup d’amics compartint una nit de confidències.
Una vegada més, l’associació dels Amics de la música, amb l’aforament d’unes 130 persones, s’ha vist recompensada amb el reconeixement de la població a la programació musical, que inclou un extens ventall d’estils musicals, sempre amb la premissa de la qualitat.
Rafael Güell,
Amics de la Música SQV.
Divendres, 14 d’abril de 2023, a la sala Josep Brossa de La Patronal.
Sant Quirze del Vallès.
Ster Wax & Carla Sunday + David Giorcelli Trio
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, han tingut la satisfacció de presentar el concert “A les dones del blues” en celebració del mes de la dona, amb la presència de les cantants solistes Ster Wax i Carla Sunday, amb David Giorcelli (piano), Oriol Fontanals (contrabaix) i Reginald Vilardell (bateria).
El públic, que va omplir la sala, va rebre les primeres interpretacions dels artistes calorosament i aquest ambient de complicitat entre músics i espectadors es va mantenir en tot moment i anant a l'alça al llarg del concert. El ritme trepidant de les interpretacions del grup musical contagià al públic; també, la sensibilitat de la interpretació dels temes de blues aconseguiren esgarrifar la pell de l'audiència.
Entrant en detall de qualitats hem de dir que les veus de Ster i Carla, si bé amb diferents colors, són extremadament càlides, ben modulades, de tessitura extensa, movent-se còmodament en els registres aguts nets i en els greus amples.
Ster, que ja havia actuat pels Amics de la música de Sant Quirze amb la formació Wax & Boogie, amb els mateixos músics al piano, baix i bateria, ens fa creure estar escoltant una de les veus negres més ben timbrades. La seva interpretació conjuga força i sensibilitat. No és en va que alguns comparen la seva veu amb Anastacia, Etta James i fins i tot amb Aretha Franklin. Ster se sent còmoda a l’escenari i transmet naturalitat i elegància.
Hem de dir, que al seu costat, també ens sorprèn Carla Sunday, com un notable valor en un blues profund, de qualitat, també enèrgic i ric en matisos, amb delicades transicions d’alguns sons quasi imperceptibles a la màxima expressió de la seva potent veu. Ambdues cantants ens ofereixen magnífiques interpretacions individualment i a duo, on mostren la seva complicitat i bona entesa.
El primer que pots dir de David Giorcelli és que és incansable al piano, manté tota la durada dels temes amb una execució brillant, un inacabable rosari de notes; penses que no és possible mantenir aquella agilitat de digitació, però segueix, amb naturalitat, dibuixant ritme i melodia amb la mà dreta, mentre l'esquerra, com a instrument autònom, aporta harmonia i baixos dels temes. David és considerat com un dels grans pianistes de Boogie Woogie d'Europa.
En Reginald Vinardell, a la bateria i Oriol Fontanals al contrabaix, compleixen amb escreix i perfecció el manteniment del ritme i efectes dels temes i mostren estar a l'altura d'afrontar la dificultat que comparteixen els músics acompanyant unes tan brillants veus solistes. Hem gaudit d’una banda sòlida, compacta, extraordinàriament professional.
El públic, entenedor de l'entrega i qualitat dels artistes en el seu treball, els ovacionà llargament, en una nit memorable.
Rafael Güell,
Amics de la Música SQV.
12/03/2023, sala Josep Brossa de La Patronal.
Joe Fields & The Folkytonks
El passat diumenge, dia 12, a La Patronal, els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès varen presentar el concert de Joe Fields & The Folkytonks, esdeveniment que hem de qualificar d’èxit absolut, per l’aforament total de la sala i pels unànimes comentaris de satisfacció del públic, que va gaudir al llarg de tot el concert amb la vitalitat de la música country interpretada amb solvència per la banda, que ens oferí el so i l’autèntic esperit d’aquest estil musical, tal qual poguérem trobar en els locals més arrelats als Estats Units. No en va, el santquirzenc Josep Ponsà (Joe Fields) fou guardonat a Marshall (Texas) amb el premi al millor cantautor de música country de l’any, als “Texas Sounds International Country MusicAwards”, on va presentar en directe el seu projecte competint amb artistes d’arreu del món.
Vàrem escoltar un extens repertori amb els temes del primer disc “Lost In The Fields”, publicat el 2021 per Temps Record, S.L. i alguns avançaments del segon disc, que veurà la llum a la primera meitat de 2023.
La banda d’acompanyament, The Folkytonks, està formada per músics de primer nivell com Aleix Garriga (pedal steel guitar & guitarra elèctrica), Laura Pacios (fiddle, mandolina i veus), Xavi Balaguer (teclats), Xavi Vilà (bateria) i Albert Sellers (baix i veus).
És notable l’interès per la música country al nostre entorn, on hi ha diverses associacions d’aquest estil musical, a les que els Amics de la música de Sant Quirze agraeixen la seva presència en aquest concert, tanmateix, com al públic en general de la nostra població, lamentant no haver pogut atendre la sol·licitud de moltes entrades per l’exhauriment de localitats.
Rafael Güell,
Amics de la Música SQV.
Diumenge, 12 de febrer de 2023, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Fotos de Josep Palet.
Lluís Coloma Trio
Els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès hem tingut el goig de programar
novament un concert del prestigiat pianista Lluís Coloma, en aquesta ocasió en
format de trio, acompanyat dels extraordinaris músics Manolo Germán, al
contrabaix i Olivier Rocque a la bateria. A l’execució de tot el programa podem
apreciar una completa entesa entre els intèrprets, amb exactitud en els efectes,
talls, canvis de ritme, que evidencien el treball d’un rigorós assaig.
Coneixem l’empremta de treballador incansable del pianista i observem com partint
ja d’un elevat nivell tècnic de llarga evolució amb domini del ritme, continua en línia
ascendent i incorpora, especialment en les recents composicions, nous matisos on
apareixen pinzellades d’amplitud de gènere musical, fins i tot clàssiques.
Una de les qualitats que es valora en els pianistes, la dualitat en la interpretació
independent de les mans, en el cas d'en Lluís Coloma podem apreciar una
autèntica i sorprenent autonomia de funcions. El concert és ric musicalment i amè
en la forma de la seva transició, amb comentaris molt propers envers els
compositors i les obres que interpreta, expressats al llarg del concert amb
naturalitat, com en una trobada d’amics, també amb l'il·lustració de detalls
humorístics.
En Lluís Coloma mostra el seu virtuosisme amb una digitació vertiginosa i manté
tota la durada dels temes amb una execució brillant. A més i més de les
interpretacions del seu característic boogie-woogie, i swing, també escoltem
inspirats blues i és de necessària menció la seva molt inspirada versió de la balada
Georgia on My Mind, en la que ens mostra una acurada sensibilitat.
El públic, embadalit per la qualitat dels músics, ha gaudit d’un concert extraordinari i
ha manifestat el seu reconeixement amb llargs aplaudiments.
En aquest esdeveniment s’ha completat l'aforament màxim de la sala. L'associació
agraeix el recolze del públic, si bé lamenta no haver pogut atendre la demanda de
moltes persones interessades a obtenir localitats.
Rafael Güell,
Amics de la Música SQV.
Divendres, 20 de gener de 2023, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Fotos de Josep Palet.
Big Barra Band + Premis Josep Brossa
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, en data del passat dia 26 de novembre, varen presentar el concert en directe de la Big Barra Band a la celebració del lliurament del Premi Josep Brossa, guardó instituït per l’associació dels Amics de la música i que, en aquesta segona edició, ha estat atorgat, molt
merescudament, al grup musical Blue Apples.
L’emotiu acte inicià amb parlaments del president de l’entitat, José Ourille i de l’alcaldessa, Sra. Elisabeth Oliveras, que va tenir la gentilesa de lliurar el trofeu i els diplomes rememoratius per a cada membre dels Blue Apples. En nom de la banda, Tere Fernández i Jordi Valls, varen agrair el guardó.
En els comentaris de tots, es va glossar la figura de Josep Brossa, personatge que va ser molt estimat a Sant Quirze per la seva llavor a favor de la cultura musical, amb intensa i desinteressada dedicació. En el mateix sentit es va expressar Jordi Figuera, portaveu de la Big Barra Band, joiosos de participar en l’acte.
La Big Barra Band es defineix com a una associació amb l'objectiu de posar en marxa un espai de creació i difusió musical. Es tracta d'una agrupació, actualment de dinou o més membres, amb una formació pròpia de les Big Bands dels anys 30 i 40, que es van iniciar amb la interpretació de temes de swing i que han evolucionat abraçant un gran nombre d'estils com el blues, pop, rock, funk, latin ...
L’orquestra està formada per diferents seccions d’instruments de vent (saxos, trompetes i trombons) i una base rítmica (piano, bateria, guitarra i baix).
La Big Barra Band és quelcom més que una formació musical, és una Associació (SQV BAND) sense ànim de lucre, amb contingut social, que té com a finalitat promocionar l'organització d'espectacles i desenvolupar projectes per fomentar la participació i la divulgació musical.
La banda ens ha mostrat, des del seu inici, una línia constant de progrés en qualitat de so i compenetració a l’execució. Hem assistit a un magnífic concert amb temes ben coneguts, on el públic ha gaudit de la sonoritat especial, en directe, de les harmonies del conjunt dels instruments de metall sobre una
sòlida base rítmica. Ha contribuït també a l’èxit de l’esdeveniment, la participació de dues parelles de ballarins, que han afegit espectacle visual a la interpretació de diversos temes.
El públic, entusiasmat amb l’actuació de la Big Barra Band, ha donat relleu i solemnitat a l’acte de lliurament del Premi Josep Brossa, amb l’ocupació total de la sala, motiu de gran satisfacció per l’Associació dels Amics de la música de Sant Quirze del Vallès.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
Foto de Josep Palet.
26/11/2022, sala Josep Brossa de La Patronal.
RAMBALAYA
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, hem tingut la satisfacció de comptar amb la presència de Rambalaya, banda que diumenge passat ens delectà amb les seves interpretacions de blues, rock, rhythm&blues, presentant-nos el seu disc homònim, produït per Dani Nel·lo i majoria de composicions d’Anton Jarl. La mestria d’aquests dos músics amb l’extraordinària veu de Jonathan Herrero, és una garantia absoluta d’èxit. La banda sonà molt compacta i ajustada, és evident la vàlua dels seus integrants, individualment amb llarga presència als escenaris en molt destacades formacions. Els temes sorgiren amb uns arranjaments originals i sonoritat potent, plena, no obstant també deixant espai als efectes ben calibrats del vent, que només amb saxo i trompeta ens feren creure escoltar una big band tradicional, amb el recolze de l’efecte Hammond del teclista.
La formació es presentà amb la veu de Jonathan Herrero, Anton Jarl a la bateria, Héctor Martín a la guitarra, Matías Mínguez al baix, Fernando Tejero al teclat de piano i Hammond, Pol Prats, saxo tenor i baríton i David Pastor, trompeta.
El públic, que va omplir la sala, va rebre les primeres interpretacions dels artistes calorosament i aquest ambient de complicitat entre músics i espectadors es va mantenir en tot moment i anant a l'alça al llarg del concert.
Hem d’elogiar l’actuació en conjunt de tots els membres de la banda, però no podem evitar de fer una especial menció de Jonathan Herrero, qui va ser el fil conductor del concert amb comentaris propers, col·loquials, també humorístics, que varen quallar amb l’atenció de l’audiència. És notable la qualitat de la seva veu, amb registre ampli i solvent en tota la tessitura i sensibilitat de matisos; tanmateix, també podem destacar la seva dicció clara.
El ritme trepidant de les interpretacions i la sensibilitat d’alguns temes contagià al públic, que entenedor de l'entrega i qualitat dels artistes en el seu treball, ovacionà dempeus llargament a Rambalaya, en una nit memorable.
Hem gaudit d’una banda sòlida, compacta, extraordinàriament professional, que compta amb un repertori propi de temes molt interessants.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
Foto de Josep Palet.
16/10/2022, sala Josep Brossa de La Patronal.
Cece Giannotti Quartet feat. Joan Pau Cumellas
La Patronal es vesteix de gala en l'últim concert de la temporada dels Amics de la Música
Extraordinari concert el celebrat divendres, dia 17 de juny a la Sala Josep Brossa de la Patronal, l'últim de la temporada dels Amics de la Música, que ha estat plena de bona i variada música, amb artistes d'estils diversos i que ha servit també per a mostrar la vitalitat i l'empenta d'aquesta entitat de la nostra vila.
Cece Gianotti quartet ha fascinat des de les primeres notes del guitarrista nascut al Canadà i que ha demostrat una versatilitat digna d'un músic que fa temps que actua sobre els escenaris. Amb una simpatia desbordant, s'ha ficat al nombrós públic que omplia la sala amb temes propis com Sing Blue Bird o Harry's Caravan.
Molt aplaudides han estat les interpretacions dels temes Crazy Love de Van Morrison i Time After Time de Cindy Lauper, així com una versió espectacular del Che Serà immortalitzat per José Feliciano. Cal destacar també la qualitat interpretativa amb Call Me The Breeze que J. J. Cale va compondre el 1971.
El moment més emotiu ha estat quan Cece Gianotti ha cantat la cançó Setze anys, editada a l’àlbum Open Arms que va enregistrar amb el seu amic i col·laborador Joan Vinyals, i que va morir el passat 4 de gener de 2021 víctima de la Covid.
Polifacètic i poliglota (ha cantat en francès, català, anglès, italià i castellà), ha fet un recorregut estilístic molt potent, especialment amb temes diversos de rock, folk, pop i blues, comptant amb l'extraordinària col·laboració de Joan Pau Cumellas a l'harmònica, Joan Comaposada al baix, Francesc Chaparro a la bateria i Bernat Casares als teclats.
Josep Asensio, filòleg
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Divendres, 17 de juny, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Demian Band
Vivimos tiempos en los que la buena música está al alcance de la mano. Y no me refiero a las plataformas digitales o Internet sino que grandes bandas y solistas están haciendo giras en lugares pequeños porque el negocio no da para más.
Sólo así se entiende como un virtuoso del blues-rock como Demian Domínguez toque para 100 privilegiados espectadores en la Patronal de Sant Quirze del Vallés. Si estuviéramos en 1975 habrían 15.000 personas vibrando en un pabellón. Lo que vimos fue el mejor Texas rock que puede escucharse hoy en el mundo, un tipo que está al nivel de Stevie Ray Vaughan, Rory Gallagher o Jimmi Hendrix, sus grandes maestros y mentores, pero a los que el alumno les està llegando muy cerca.
Acompañado de un power trío, el rotundo batería napolitano Gianpaolo Feola i el bajista catalán Jordi Abad, Demian Band nos deleitó con clásicos como "Where did you sleep last night" o "Cry Baby", temas propios y versiones de Beatles y Hendrix metidas en sus solos a modo de guiño.
Quizás sea el mejor concierto que se ha escuchado nunca en nuestro pueblo, un virtuoso que hizo levantar la sala y vibrar a todos los que tuvimos la suerte de estar allí.
Juanjo Ruiz
Fotos: Josep Palet
Amics de la Música de Sant quirze del Vallès.
Divendres, 20 de maig de 2022, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant quirze del Vallès.
Escalé - Dominguez. "Gòspel fusió"
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, han presentat el concert en directe d’Escalé-Domínguez, “Gòspel fusió”.
Hem gaudit de la fusió del gòspel tradicional i del contemporani, amb Ramon Escalé, fundador de la xarxa de gòspel de Catalunya, al piano, amb la veu amb caire flamenc de la cantant malaguenya Paula Domínguez. Una proposta original, agosarada i carregada d’entusiasme. Fruit d’un any d’intens treball conjunt, han aconseguit que antics espirituals i peces contemporànies de gòspel adoptin amb tota naturalitat els aromes del flamenc.
Ramón Escalé, mostra el seu ofici de llarg recorregut en el món del jazz i el gòspel, amb notables recursos pianístics, amb detalls de gran qualitat, sempre amb gran respecte de la cantant, recolzant-la des d’una base d’acompanyament molt curosa, sobre la que Paula es troba còmoda i pot créixer projectant la seva naturalitat. Així i tot, en algun dels passatges de piano sol, ens deixa perles d’una magnífica tècnica al teclat. En tot moment, realça la figura de la veu i fuig de protagonisme. Felicitem aquest gest de donar suport a la figura emergent que encara és Paula Domínguez, tal com ell mateix ens diu en els comentaris de les últimes interpretacions.
Paula Domínguez ens ofereix el seu concert com un obsequi d’amistat, com a casa, asseguda confortablement, no pas amb actitud passiva, ans al contrari, ens du la calidesa de la seva veu molt a la vora i, de mica en mica, transforma l’estàtica de la sala enfront l’escenari, en un tot proper, àgil, fàcil, on el so es fa íntim i arriba a fons; com un grup d’amics compartint una nit de confidències. En les versions de les cançons hi trobem improvisacions de taral·leig jazzístic fresc i espontani portat lleugerament al seu terreny de deix flamenc.
Per acabar el concert, Escalé, coneixedor de l’ambient i molt oportunament, introdueix el tema “Oh Happy Day” que, tot i no formar part del repertori preparat, arrossega a Paula a entrar-hi i, amb la insistència de la frase, copsa al públic que es veu empès, dempeus, a cantar també, absolutament entusiasmat. Autèntica apoteosi final.
Una vegada més, l’associació dels Amics de la música, amb l’aforament d’unes 120 persones, s’ha vist recompensada amb el reconeixement de la població a la programació musical, que inclou un extens ventall d’estils musicals, sempre amb la premissa de la qualitat.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Dissabte, 23 d’abril de 2022, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Blues Captain
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, hem presentat el concert en directe del grup Blues Captain, un trio de blues-rock format a Sabadell el 2013, d'estil molt enèrgic i amb influències de músics com Stevie Ray Vaughan, Johnny Winter o Jimi Hendrix.
La banda ens ha ofert una cuidada selecció de grans èxits dels 60's i 70's, amb temes de Creedence, Beatles, Rolling Stones, entre d'altres, repertori ben conegut pels assistents, que magníficament interpretat, ha significat que tothom gaudís d’un concert que ha superat les expectatives més exigents.
Entrant en detalls, hem de dir que la banda, de només tres membres, amb constant destacada tasca individual, trasllada tota l’essència del blues i el rock, sense que trobem mancança d’altres membres a la formació.
El so és compacte, potent, incisiu; el ritme punyent, ajustat, mostra el llarg recorregut conjunt dels seus components. Observem i agraïm com els músics frueixen amb els temes. La base rítmica de Víctor Manjarín, al baix, i Quim Fernández, a la bateria, és una ajustada i incansable màquina sobre la qual Jordi Mourelo, veu i guitarra, ens dóna amb mestria, tot el contingut melòdic de les cançons. Mentre canta, manté un treball rítmic àgil, permanent, d’acompanyament eficaç. Quan entra en solos, mostra recursos de gran digitació; les improvisacions són originals, amb patrons molt diferenciats d’uns a altres, riquesa d’idees i frases adients, que escauen al tema, no gratuïtes. Amb veu i guitarra, tècnica i sensibilitat, és un músic complet, prototip autèntic del blues i el rock.
Blues Captain, amb la seva actuació deixen un grat record a Sant Quirze del Vallès, amb un públic absolutament captivat per l’actuació dels músics i la seva entrega en aquest llarg concert. Els Amics de la Música tenim la satisfacció, una vegada més, d’haver aconseguit un aforament superior al centenar de persones a La Patronal, que suposa el continu reconeixement de la població a la nostra programació musical.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Dissabte, 26 de març de 2022, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Anthus Trio. "Profundament Jazz"
Els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès hem presentat el concert “Profundament Jazz”, a càrrec d’Anthus trio.
Anthus ve acompanyat de dos excel·lents músics, el pianista Néstor Giménez i el contrabaixista Giuseppe Campisi.
Tant les versions de temes estàndards americans, com algun tema propi, mostren un acurat arranjament musical que fa evident un treball important previ ja a l’assaig del repertori.
Anthus, és un cantant original, de tall poc corrent en el nostre ambient musical proper i època actual. Per trobar referents hem de recórrer principalment als “crooners” dels Estats Units d’entre 1920 i 1950 en què era habitual aquest estil de cantants.
Anthus, ja en el seu afable tracte personal, mostra distinció i refinament, qualitats que descobrim en la seva expressió musical, on projecta sensibilitat i bon gust. Destaquem els pianíssims, quasi imperceptibles, en què ataca algunes notes per lliurar-les modulant a altres sonoritats. Sovint, improvisa la melodia taral·lejant llargs fragments de les cançons.
Al piano observem una profusa riquesa harmònica d’acords jazzístics i un molt elegant desenvolupament melòdic dels motius junt amb una notable facilitat tècnica en la improvisació.
El contrabaixista ha fet gala de grans recursos, marcant ritme i movent-se, a la vegada, dintre d’un extens ventall de notes que van dibuix ant la composició harmònica dels acords.
Anthus irradia simpatia en la seva relació amb el públic i manté en tot moment un contacte proper i a la vegada d’exquisida educació. L’audiència agraeix l’actuació amb llargs aplaudiments i gaudeix d’un espai de temps agradablement relaxant. Els comentaris generals de tothom després del concert són molt favorables i entenedors de l’originalitat del cantant i la qualitat musical del pianista i del contrabaixista.
Si bé encara es diu habitualment que el Jazz és un gènere musical per a minories, els Amics de la música de Sant Quirze hem tingut el goig d’aconseguir un aforament considerable, de cent cinc assistents, que significa que, de mica en mica, aquest estil va assolint el reconeixement del públic i tanmateix reivindica la confiança que es fa de la nostra programació.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Fotos: Josep Palet.
Divendres, 18 de febrer de 2022, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Lluís Coloma - Piano sol
Els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès hem tingut el goig de programar novament un concert del prestigiat pianista Lluís Coloma, que ha presentat el seu nou disc “Piano sol” en concert totalment acústic.
Lluís Coloma ens explica que, com és el cas de molts altres músics, durant el llarg període en què ha estat impossible la realització de concerts en directe, ha desenvolupat l’activitat creativa de noves composicions pròpies. Coneixem l’empremta de treballador incansable del pianista i observem com partint ja d’un elevat nivell tècnic de llarga evolució amb domini del ritme, continua en línia ascendent i incorpora, especialment en les recents composicions, nous matisos on apareixen pinzellades d’amplitud de gènere musical, fins i tot clàssiques.
Una de les qualitats que es valora en els pianistes, la dualitat en la interpretació independent de les mans, en el cas d'en Lluís Coloma podem apreciar una autèntica i sorprenent autonomia de funcions. El concert és ric musicalment i amè en la forma de la seva transició, amb comentaris adients de l’intèrpret, molt proper, expressats amb naturalitat, també amb l'il·lustració de detalls humorístics.
En Lluís Coloma mostra el seu virtuosisme amb una digitació vertiginosa i manté tota la durada dels temes amb una execució brillant. Quan creiem ja escoltar el límit del veloç rosari de notes que brolla de les mans del pianista, dóna un altre quart de volta a la clau i fa el quasi impossible de fer entrar una pulsació més en cada temps del compàs. A més i més de les interpretacions del seu característic Boogie-Woogie, i Swing, també escoltem inspirats blues i és de necessària menció la seva molt inspirada versió de la balada Georgia on My Mind, en la que ens mostra una acurada sensibilitat. Amb aquest tema Lluís Coloma finalitza la seva actuació en un obligat “bis” davant l’insistent aplaudiment del públic, entenedor de l'alt nivell de qualitat tècnica i l'entrega de l’artista, gran professional amb molt d'ofici en el seu treball.
En aquest esdeveniment s’ha completat l'aforament màxim permès a la sala. L'associació agraeix el recolze del públic, si bé lamenta no haver pogut atendre la demanda de moltes persones interessades a obtenir localitats.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Fotos: Josep Palet.
Dissabte, 22 de gener de 2022, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Nadal amb BLUE APPLES.
La Marató
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès han presentat l'actuació en directe de Blue Apples, a benefici de La Marató de TV3.
La banda està formada per Tere Fernández (veu), Jordi Valls (piano), Augusto Serrano (guitarra), Oriol Hernández (baix) i Jordi Pascual (bateria). Molt arrelats a la nostra població, despleguen les harmonies del jazz i de la bossa nova, el ritme trepidant del swing i la profunditat del blues. La banda ens oferí un ample repertori de temes, en originals versions particulars molt ben elaborades. En consonància amb les assenyalades festes, han incorporat diverses Nadales adaptades al seu estil musical, en un curiós treball en versió de jazz, swing, blues, rumba, i algun estàndard al qual han incorporat una picada d'ull nadalenca.
La veu de Tere Fernández, és càlida, ben modulada i es mou còmodament en els registres greus, amb bon equilibri en tota la tessitura de mitjos i aguts. La seva interpretació conjuga força i sensibilitat. No lloaríem mai prou la vàlua d'aquesta cantant, dotada d'un dels colors de veu més personals que podem escoltar. Valorem també les seves encertades incursions d’improvisació jazzística en algunes melodies. La banda, formada el 2015, es mostra compacta i acredita un considerable assaig dels temes, amb una interpretació ben ajustada.
El públic, obert a rebre el missatge ambiental característic d'aquestes festes, en aquest acte que n'és preàmbul, ha gaudit intensament de l'actuació de Blue Apples, que han estat llargament ovacionats.
Els Amics de la Música tenen la satisfacció d'haver organitzat aquest concert, d'èxit musical i temàtica adient a les connotacions festives de les presents dates, a més i més del goig de col·laborar amb la molt lloable iniciativa de La Marató de TV3.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Fotos: Josep Palet.
Divendres, 17 de desembre de 2021. Sala Josep Brossa de La Patronal, Sant Quirze del Vallès.
Ignasi Terraza & Oriol Romaní. "Jazz a dues veus"
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, hem tingut el gran plaer de comptar amb la presència d’Ignasi Terraza, piano, i Oriol Romaní, clarinet. Dos grans músics d’extens historial professional i que compten amb el reconeixement general del públic que segueix l’activitat musical.
El concert titulat “Jazz a dues veus” fou un animat repertori de Jazz clàssic amb temes de swing i blues, que sonà en directe molt ben ajustat, com si escoltéssim un enregistrament d'estudi. Els músics, amb so càlid, matisat, i amb una execució brillant d'idees i sensibilitat, ens traslladà al Jazz dels anys 20, 30 i 40's.
Ambdós músics són virtuosos amb els seus instruments i acrediten una seriosa formació clàssica. Seduïts ben aviat pel jazz, iniciaren de seguida la incursió cap al món d’aquest estil musical. En les seves improvisacions sura una acurada base de qualitat d’escola.
Oriol Romaní bastí el decurs del concert amb amenes explicacions de l’època daurada del Jazz clàssic i els músics que popularitzaren els temes interpretats, tot això en un to de proximitat, distès, col·loquial, que es guanyà absolutament a tot el públic. Ens parlà amb franquesa i to senzill de com entén i sent la música i exposà algunes de les reflexions que durant el passat temps de confinament el dugueren a escriure el llibre “El nostre jazz de cada dia”. Fullejant el llibre, descobrim en Oriol Romaní una mirada clara que relata amb solvència, naturalitat i sense cap limitació, les emocions que li produeix l’escolta de la música. Un recull de sentiments quasi eteris, una exaltació d’ideals despresos de condicionants, somnis que haurien de ser realitzables. Tot això predisposà l’audiència a experimentar el viatge a través de les sensibilitats que ens proposaren els artistes.
Ignasi Terraza, mostrà pluralitat com a pianista, tant en l’acompanyament idoni i respectuós al clarinet quan aquest és solista, com en el desenvolupament dels temes quan és el piano el que du la línia melòdica, deixant també espai a les il·lustracions de l’instrument de vent. També, en una peça a piano sol, va regalar-nos una autèntica classe magistral de tot allò que es pot fer al piano, amb varietat d’estils, ritmes i melodies que se sustenten en un dens edifici harmònic. Un profund coneixement musical del qual se’ns escapà part del seu contingut; haguérem volgut espaiar el temps per desxifrar tot el llegat del missatge, tanta fou la riquesa de la interpretació, que amb senzillesa ens donà el pianista.
Al llarg del concert vàrem poder copsar la qualitat dels músics, la seva complicitat, la profunda naturalesa del respecte mutu i el prolongat vincle de les seves experiències musicals.
El públic gaudí del concert amb nombrosos aplaudiments i al final ovacionà extensament als músics. Tothom, sense excepcions, marxà de la sala amb la satisfacció d'haver assistit a un concert inoblidable.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Fotos: Josep Palet.
14/11/2021, sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
WAX & BOGGIE Quartet
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, hem tingut la satisfacció de comptar amb la presència de Wax & Boogie, amb Ster Wax (veu), David Giorcelli (piano), Oriol Fontanals (contrabaix) i Reginald Vilardell (bateria).
Wax & Boogie ja havien actuat per a la nostra associació en formació de duo i de trio. En aquesta ocasió s’han presentat en quartet, incorporant contrabaix. En les anteriors actuacions ja aconseguiren captivar l’audiència, però el llistó de la seva qualitat sembla no tenir límit i en el concert d’ahir varen entusiasmar tothom sense excepció.
El públic, que va omplir la sala, va rebre les primeres interpretacions dels artistes calorosament i aquest ambient de complicitat entre músics i espectadors es va mantenir en tot moment i anant a l'alça al llarg del concert. El repertori, bàsicament fou de boogie woogie, swing, rock'n roll i blues. El ritme trepidant de les interpretacions del grup musical contagià al públic; també, la sensibilitat de la interpretació d'algun tema de blues aconseguí esgarrifar la pell de l'audiència.
Entrant en detall de qualitats dels intèrprets hem de dir que la veu de l'Ster és càlida, ben modulada, de tessitura extensa, que es mou còmodament en els registres aguts nets i en els greus amples. Si no veus l'Ester, rossa de pell blanca i ulls blaus, pots creure estar escoltant les veus de color més ben timbrades. La seva interpretació conjuga força i sensibilitat. No és en va que alguns comparen la seva veu amb Anastacia, Etta James i fins i tot amb Aretha Franklin. Ester es sent còmoda a l’escenari i transmet naturalitat i elegància.
El primer que pots dir de David Giorcelli és que és incansable al piano, manté tota la durada dels temes amb una execució brillant, un inacabable rosari de notes; penses que no és possible mantenir aquella agilitat de digitació, però segueix, amb naturalitat, dibuixant ritme i melodia amb la mà dreta, mentre l'esquerra, com a instrument autònom, aporta harmonia i baixos dels temes. David és considerat com un dels millors pianistes de Boogie Woogie d'Europa.
En Reginald Vilardell, a la bateria i Oriol Fontanals al contrabaix, compleixen amb escreix i perfecció el manteniment del ritme i efectes dels temes i mostren estar a l'altura d'afrontar la dificultat que comparteixen els músics acompanyant una tan brillant veu solista. Hem gaudit d’una banda sòlida, compacta, extraordinàriament professional.
El públic, entenedor de l'entrega i qualitat dels artistes en el seu treball, ovacionà dempeus llargament a Wax & Boogie, en una nit memorable.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
15/10/2021, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
The Bandimores
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, han presentat el concert en directe de la banda The Bandimores, formada per vuit músics del Vallès, als quals, entre altres coses, els uneix la passió per la música. L'Imma Janot (saxo), en Jordi Figuera (Trombó), en Xavi Puig (Trompeta), en Joan Tasa (Guitarra), en Ramón Marlés (Teclats), en Xevi Jiménez (Baix), l'Enric Egea (Bateria) i l’Alba Comadrán a la veu, interpreten temes variats que van del Soul al Rock passant pel Pop o R&B.
El concert ha estat un esclat d’entusiasme dels músics, que en constant moviment del ritme contagià fàcilment el públic, àvid de fruir d’una estona d’esbargiment. El repertori de The Bandimores és procliu a transmetre bones vibracions, amb temes molt coneguts per tots, amb ritme enèrgic, que de bon grat l’audiència haguera agraït poder aixecar-se a ballar.
The Bandimores han reprès aquí la seva activitat després d’un llarg període d’obligat silenci, durant el qual, sent vuit el nombre dels seus integrants, ha estat molt difícil el treball d’assaig del repertori per a reiniciar les actuacions. Superant tots els obstacles, la banda, mostrant bon ofici, ens ha ofert un concert magnífic que ha satisfet tothom. Tanmateix, en aquest concert, veu solista i trompeta ingressen a la banda com a nous membres. El públic ha gaudit de l’actuació de The Bandimores, valorant molt positivament el concert, amb menció especial per a l’Alba, de veu càlida, punyent, i amb l’actitud adequada per a seguir progressant.
Hem viscut el concert en un ambient de complicitat, de franca empatia, on s’observà manifestament que els músics, de pertinença local, han atret a la sala nombrosos seguidors seus incondicionals. Ens omple de satisfacció comprovar que a la nostra població es valora l’amistat i es dóna suport a l’activitat cultural. Evidentment, al nostre entorn hi ha una notable presència d’artistes en totes les disciplines. Hem de dir que, dia a dia anem descobrint nous talents que abunden en la proximitat.
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, en el present esdeveniment, han aconseguit quasi exhaurir l’aforament permès en l’actualitat. La Junta de l’Associació agraeix una vegada més el suport del públic.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Divendres, 18 de juny de 2021, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Jokermen - Tribut a Bob Dylan
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, han presentat el concert en directe de la banda Jokermen, amb el seu Tribut a Bob Dylan, que en aquest moment té una especial rellevància i motivació, per celebrar-se, l’endemà de l’actuació, el vuitantè aniversari del mític compositor i cantant dels Estats Units, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX. Recordem que Robert Allen Zimmerman, que nasqué a Minnesota el 1941, conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, fou guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura "per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó".
Jokermen, és una banda eminentment roquera, que ens ha ofert un llarg i enèrgic concert, incansablement, i compartint amb el públic el goig de l’obra de Dylan, que uneix una àmplia dimensió poètica de la paraula a la riquesa de la música folk, blues i rock del cantautor.
Alberto Dumal, és l’artífex de l’encarnació de Bob Dylan, presentant una imatge que ho suggereix. També la seva veu ho recorda, amb aquell deix característic de recolze en les síl·labes fortes, repenjant i arrossegant les paraules de queixa, de clam. Dumal, a la guitarra, molt competent, aporta els acords de l’harmonia i ritme de les peces i il·lustra melodies com a solista. També acredita el mèrit de lliurar-nos les llargues i complexes lletres de les cançons de l’extens repertori del concert. Al teclat, Ricard Moya, fa un seriós treball de manteniment harmònic i insercions melòdiques de les obres originals. Juanjo Ruiz, al baix, i Hug Salvat, a la bateria, aporten la base rítmica com una ajustada i incansable màquina. Hem d’agrair també la col·laboració, de Toni Pastor, a l’harmònica, que a la interpretació d’un parell de cançons va contribuir a arrodonir la sonoritat de la música de Bob Dylan, on abunda la presència d’aquest instrument.
Per a tots qui vàrem viure aquelles musicalment extraordinàries dècades dels seixanta, setanta i vuitanta, l’actuació de Jokermen ha suposat reviure sensacions, revifar records i també, motivar-nos a recolzar l’ideari de l’emblemàtica figura de Bob Dylan, en la seva antiga i contínua denúncia del desordre individual i social, tan present encara avui, que ens recorda la necessitat del nostre posicionament actiu de rebuig a tantes injustes desigualtats.
L’obra extensíssima del compositor i la riquesa de l’expressió musical, des del seu inici, ha influenciat el decurs de la música fins als nostres dies. I Bob Dylan segueix treballant, mantenint la seva humilitat sense que el distregui l’èxit ni entronitzar-se en el seu triomf. Enhorabona pel seu vuitantè aniversari.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 23 de maig de 2021, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
ABEL JAZZ - La música és vida
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, hem presentat el concert en directe de l’artista local Abel Jazz, músic polifacètic, pianista, compositor, cantant, productor musical, i autèntic “showman”. Hem descobert un nou talent entre els nombrosos que tenim a la nostra població.
Abel Jazz, ens ha ofert la seva actuació que titula “La música és vida” en la que ens explica amb acusat sentit d’humor que la música és l'únic element d'aquest planeta que no es pot tocar, veure ni olorar, només es pot sentir. La música, diu encertadament, acompanya molts moments de la nostra vida, fins i tot sense que nosaltres ens n'adonem i ningú posa en dubte el poder d'una cançó per transportar-nos. ¿Llavors? ¿Què és realment la música? Com hem passat d'un estil a un altre? ¿Per què preferim escoltar un cover a una cançó original que mai havíem escoltat? Abel Jazz, en clau d’humor il·lustra totes aquestes reflexions amb un repertori de grans èxits de tots els temps i algunes peces originals, com la de “Héroes de verdad”, molt adient a la nostra actualitat, cançó en la qual homenatja en general a la soferta societat que, en silenci, afronta la problemàtica del dia a dia, recolzant-se mútuament per sobreviure, i desmitifica la figura d’alguns personatges a qui podríem titllar de “falsos herois”.
Abel Jazz mostra l’ofici artístic d’haver trepitjat molts escenaris i amb un guió ben enfilat i que progressa amenament amb infinitat de comentaris relacionats amb les insercions musicals, té la facultat de connectar fàcilment amb el públic, que gaudeix d’una agradable estona amb les versions particulars de cançons ben conegudes de tots els temps i divertides observacions que ens trasllada envers el seu peculiar punt de vista del que és la música.
Aquests són els elements del nou xou d'Abel Jazz, compositor i productor musical, amb més de vint anys de carrera professional en els quals ha realitzat incomptables concerts, composicions i produccions per a diferents músics, bandes sonores, publicitat i televisió, El seu canal de YouTube compta amb milers de seguidors a tot el món, superant el milió i mig de visualitzacions!
Abel Jazz deixa un grat record als seus veïns de Sant Quirze del Vallès; i els Amics de la Música, com nosaltres mateixos diem ...de tota la música, complim per segona vegada aquesta temporada el doble objectiu, de promocionar la música en directe i fer poble, ja que l’anterior concert, l’actual i els dos pròxims, corresponen a artistes locals. Tanmateix tenim la satisfacció d’haver aconseguit quasi omplir La Patronal, encara que amb l’actual limitació de la meitat de l’aforament.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Dissabte, 17 d’abril de 2021, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Blues Captain
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, han reprès la programació de concerts de música en directe, presentant el grup Blues Captain, un trio de blues-rock format a Sabadell el 2013, d'estil molt enèrgic i amb influències de músics com Stevie Ray Vaughan, Johnny Winter o Jimi Hendrix.
La banda ens va oferir una cuidada selecció de grans èxits dels 60's i 70's, amb temes de Creedence, Beatles, Rolling Stones, entre d'altres, repertori ben conegut pels assistents, que magníficament interpretat, va significar que tothom gaudís d’un concert que va superar les expectatives més exigents.
Entrant en detalls, hem de dir que la banda, de només tres membres, amb constant destacada tasca individual, trasllada tota l’essència del blues i el rock, sense que trobem mancança d’altres membres a la formació.
El so és compacte, potent, incisiu; el ritme punyent, ajustat, mostra el llarg recorregut conjunt dels seus components. Observem i agraïm com els músics frueixen amb els temes. La base rítmica de Víctor Manjarín, al baix, i Quim Fernández, a la bateria, és una ajustada i incansable màquina sobre la qual Jordi Mourelo, veu i guitarra, ens dóna amb mestria, tot el contingut melòdic de les cançons. Mentre canta, manté un treball rítmic àgil, permanent, d’acompanyament eficaç. Quan entra en solos, mostra recursos de gran digitació; les improvisacions són originals, amb patrons molt diferenciats d’uns a altres, riquesa d’idees i frases adients, que escauen al tema, no gratuïtes. Amb veu i guitarra, tècnica i sensibilitat, és un músic complet, prototip autèntic del blues i el rock.
Blues Captain, amb la seva actuació deixen un grat record a Sant Quirze del Vallès i els Amics de la Música tenen la satisfacció d’haver aconseguit omplir La Patronal, encara que amb la limitació de la meitat de l’aforament.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 14 de març de 2021, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
COMMEMORACIÓ DEL 250è ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE BEETHOVEN
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès s’han sumat a la iniciativa solidària de La
Marató de TV3, amb la projecció del DVD de la Novena Simfonia de Beethoven, designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquesta versió, amb Herbert von Karajan dirigint l'Orquestra Filharmònica de Berlín, és considerada una de les millors existents avui dia. La recaptació obtinguda per entrada/donatiu ha estat ingressada al compte bancari de La Marató de TV3. Aquest esdeveniment forma part, juntament amb els cinc programes de Donant la nota a Ràdio Sant Quirze, dedicats a Beethoven, de l’homenatge de l’associació al 250è aniversari del naixement del genial músic.
Previ a l’inici de la projecció, Ignasi Galcerán, soci en actiu dels Amics de la Música i antic president, gran amant i coneixedor de la música clàssica, glossa molt encertadament la cabdal importància i magnitud de l’obra de Beethoven, la seva empremta en l’evolució constant de la música, l’ingent volum de l’aportació que lliura a perpetuïtat a l’art universal. Comenta, també, anècdotes de l’infortuni en molts passatges de la vida del mestre, especialment a la infantesa. Valora, igualment, la figura de Herbert von Karajan, com un dels millors directors d’orquestra de tots els temps i explica interessants curiositats biogràfiques de la seva carrera. Ignasi ens introdueix a la Novena simfonia amb la descripció d’alguns detalls característics de l’obra, exquisidament trobats, que podem reconèixer després a l’audició.
Hem gaudit d’una realització magnífica d’imatge i so, aquest, mercè a l’alta qualitat de l’equip d’amplificació de la sala i amb seqüències de filmació que ens han ubicat dins de l’orquestra i a l’enèrgica i altrament sensible visió de Karajan, que trasllada a la Filharmònica de Berlín, en l’execució de l’obra. La Novena té un immens contingut musical. Beethoven hi avocà tantes idees que, en cas de voler-ho, haurien estat la base de vàries més. Hi ha a l’obra, passatges de densa orquestració on, a la vegada, trobem diferents línies melòdiques que conformen l’harmonia. Infinitat de matisos, colpidors efectes. Restem immersos en un mar de sensacions, onades que ens transporten, en breus intervals, des de potents efectes a motius extremadament lírics. Karajan, sense partitura i a ulls clucs, clarament encisat, condueix l’orquestra absolutament concentrat. És al quart moviment, quan Karajan obre els ulls per dirigir les veus humanes de solistes i l’immens cor estès al fons, darrere i per sobre de l’orquestra. Com admirat, ell mateix, de l’enorme potencial humà que dóna forma a aquesta extraordinària obra. És un moment de clima indescriptible que copsa profundament a tots.
Els assistents valoren l’acte molt positivament i l’Associació dels Amics de la música té la satisfacció d’haver organitzat un esdeveniment d’alta qualitat musical i de col·laboració amb una iniciativa lloable.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Divendres, 15 de gener de 2021, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Lluís Coloma Trio
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès han celebrat el 10è aniversari de la fundació de la seva associació amb la programació del concert de Lluís Coloma, trio, formació d'extraordinari i ample reconeixement de tots els estaments del món musical dels estils del blues, swing i boogie-woogie en l'actualitat.
L'acte comença amb unes paraules del president de l'Associació, José Ourille, realçant la iniciativa dels membres fundadors, que, per amor a la música i amb entusiasme, varen iniciar la singladura que avui ha dut aquí a l'actual composició de la Junta.
La presència de molts dels membres fundadors, l'alcaldessa, membres del departament de cultura i representants d'altres associacions del nostre municipi, dóna forma i crèdit al simbolisme de l'esdeveniment.
Seguidament es projecta el vídeo editat per David Via, que recorda els noms dels fundadors de l'associació, l'ideari i motivació inicial, i mostra fragments de les actuacions en directe programades pels Amics de la Música en la seva present etapa d'activitat, amb imatges que són testimoni de la varietat i indiscutible qualitat dels esdeveniments que han ofert a la nostra població.
A continuació comença el concert de Lluís Coloma, al piano, Manolo Germán, al contrabaix acústic i Marc Ruíz, a la bateria. La formació de bon principi impacta l'auditori i el duu progressivament a l'entusiasme, que no abandona ja fins a la fi del concert.
En Lluís Coloma mostra el seu virtuosisme amb una digitació vertiginosa i manté tota la durada dels temes amb una execució brillant. Quan creiem ja escoltar el límit del veloç rosari de notes que brolla de les mans del pianista, dóna un altre quart de volta a la clau i fa el quasi impossible de fer entrar una pulsació més en cada temps del compàs. A més de les interpretacions del seu característic Boogie-Woogie, també escoltem inspirats blues i és menció obligada la seva versió de la balada Georgia on My Mind, en la que ens mostra una acurada sensibilitat. Una de les qualitats que es valora en els pianistes, la dualitat en la interpretació independent de les mans, en el cas d'en Lluís Coloma podem apreciar una autèntica i sorprenent autonomia de funcions.
Manolo Germán, al contrabaix acústic i Marc Ruíz, a la bateria, són igualment músics d'alt nivell que mostren gran domini tècnic i sensibilitat de matisos i efectes amb els seus instruments, tal com fou clarament evident en els solos de l'última interpretació del concert.
Aquesta és una formació de llarga trajectòria, quasi vint anys junts, que els dóna una solidesa evident, on la interpretació dels temes, amb la frescor i l'energia del directe, ens arriba amb el perfecte encaix que és exigible en l'enregistrament a l'estudi.
El concert és ric musicalment i amè en la forma de la seva transició, amb comentaris adients d'en Lluís, molt proper, expressats amb naturalitat, també amb l'il·lustració de detalls humorístics.
El públic, entenedor de l'alt nivell de qualitat de Lluís Coloma, trio, i l'entrega d'aquests artistes, grans professionals amb molt d'ofici en el seu treball, ovacionà dempeus llargament als artistes, en una nit memorable.
En aquest esdeveniment es va completar l'aforament de la sala. L'associació agraeix el recolze del públic, si bé lamenta no haver pogut atendre la demanda de moltes persones interessades a obtenir localitats.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 2 de febrer de 2020, a la sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Blue Apples - Nadales & Jazz
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès varen presentar l'actuació en directe de Blue Apples, oferint-nos el concert "Nadales & Jazz".
La banda està formada per Tere Fernández (veu), Jordi Valls (piano), Augusto Serrano (guitarra), Oriol Hernández (baix) i Jordi Pascual (bateria). Molt arrelats a la nostra població,
despleguen les harmonies del jazz i de la bossa nova, el ritme trepidant del swing i la profunditat del blues. En poc temps, però amb molta passió i entusiasme, els Blue Apples han cuinat un apetitós repertori que inclou temes de Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Ray Charles, A.C. Jobim i d’altres grans autors i intèrprets de l’època daurada del jazz. En aquesta ocasió, en consonància amb les senyalades festes, ens han ofert un repertori amb tretze temes, majorment de Nadales
adaptades al seu estil musical, en un curiós treball en versió de jazz, swing, blues, rumba, i algun estàndard al qual han incorporat una picada d'ull nadalenca (Take The A Train, Georgia, I Wanna Be Like You).
La veu de Tere Fernández, és càlida, ben modulada, equival a la corda de mezzosoprano, movent-se còmodament en els registres greus, amb bon equilibri en tota la tessitura de mitjos i aguts. La seva interpretació conjuga força i sensibilitat. No lloaríem mai prou la vàlua d'aquesta cantant, dotada d'un dels timbres de veu més personals que podem escoltar. La banda, formada el 2015, es mostra compacta i acredita un considerable assaig dels temes, amb una interpretació ben ajustada.
El públic, obert a rebre el missatge ambiental característic d';aquestes festes, en aquest acte que n'és preàmbul, va respondre a la convocatòria del concert omplint completament l'auditori i va gaudir intensament de l'actuació de Blue Apples, llargament ovacionats. Els Amics de la Música tenen la satisfacció d'haver organitzat aquest concert, d'èxit musical i temàtica adient a les connotacions festives de les presents dates.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Divendres, 20 de desembre de 2019, al Celler de Can Barra, Sant Quirze del Vallès.
André Rieu - "Christmas I Love"
L'Associació Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès es va sumar a les activitats solidàries en benefici de La Marató de TV3, presentant la projecció del DVD del concert Christmas I Love, d'André Rieu amb la Johann Strauss Orchestra, amb presentació nadalenca d'aquest gran violinista i director d’orquestra.
Vàrem gaudir de temes com Jingle Bells, Silent Night o White Crhistmas i tan entranyables com l'Ave Maria de Schubert, fins a un total de 27 cançons.
José Ourille, President dels Amics de la Música, va fer una breu presentació de la projecció i de la biografia d'André Rieu, amb les dades més destacades de la seva orquestra, la Johann Strauss, mundialment reconeguda.
Agraïm molt l'assistència de 57 persones que, amb la seva aportació d'entrada-donatiu, varen contribuir a aquesta lloable iniciativa de recerca mèdica, enguany dedicada a les malalties minoritàries. Ens plau destacar la nombrosa programació
d'actes que a la nostra població s'han fet destinades a la col·laboració amb TV3, la qual cosa referma la generositat del nostre municipi i dóna sentit a l'existència i activitat del conjunt de les nostres associacions.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 15 de desembre de 2019, a la sala Josep Brossa de La Patronal, Sant Quirze del Vallès.
Ster Wax & David Giorcelli - "A les dones del blues"
9 de novembre de 2019, a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Sant Quirze del Vallès, els Amics de la Música varen presentar l'actuació en directe de Ster Wax & David Giorcelli, oferint-nos el concert "A les dones del Blues" en la formació bàsica de Wax & Boogie, amb Ster Wax (veu) i David Giorcelli (piano).
Els artistes varen mostrar gran facilitat de connexió amb el públic, que va rebre de seguida les interpretacions calorosament en un ambient de complicitat que es va mantenir en tot moment i anant a l'alça al llarg de la sessió. El ritme trepidant de les cançons i la colpidora veu d'Ster contagià al públic en un ampli repertori, bàsicament de Blues, Boogie-Woogie, swing i rock.
Entrant en detall de qualitats dels intèrprets hem de dir que la veu de l'Ster és càlida, ben modulada, de tessitura extensa, que es mou còmodament en els registres aguts nets i en els greus amples. Si no veus l'Ster, rossa de pell blanca i ulls blaus, pots creure estar escoltant les veus de color més ben timbrades. La seva interpretació conjuga força i sensibilitat. No és en va que alguns la comparen amb Anastacia, Etta James i fins i tot amb Aretha Franklin. Ster va captivar l'auditori amb la seva presència, aplom i simpatia, movent-se amb naturalitat en l'entorn infreqüent. Expressiva, visceral, bellíssima també, ens va transmetre amb calidesa un repertori de temes que formen part de la història de la música, amb versions on s'il·lustraren encertades improvisacions.
El primer que pots dir de David Giorcelli és que és incansable al piano, manté tota la durada dels temes amb una execució brillant, un inacabable rosari de notes; penses que no és possible mantenir aquella agilitat de digitació, però segueix, amb facilitat, dibuixant ritme i melodia amb la mà dreta, mentre l'esquerra, com a instrument autònom, aporta harmonia i baixos a les interpretacions. David és considerat com un dels millors pianistes de Boogie-Woogie d'Europa.
La qualitat de Wax & Boogie, en duo extraordinàriament compenetrat, els confereix la virtut de mantenir un extens programa amb gran riquesa musical, que en el format de veu i piano no trobem la manca d'altres instruments. El treball del piano, constant, incansable, amb les seves insercions de solos en totes les interpretacions, permeteren moments de descans a la veu d'Ster.
Ster i David, grans professionals, varen vèncer el repte d'oferir un so adequat a la complexa acústica de l'espai.
El públic, entenedor de l'entrega dels artistes en el seu treball, ovacionà dempeus llargament a Wax & Boogie. Resumim haver assistit a un concert de gran qualitat amb dos artistes d'alt nivell musical.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 9 de novembre de 2019. Església de Sant Quirze i Santa Julita. Sant Quirze del Vallès.
Patxi Leiva
L'Associació dels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ha presentat l'actuació de Patxi Leiva, cantautor de llarg recorregut.
Patxi Leiva va néixer a Reus (Tarragona) fa uns 40 anys. Fill de pares andalusos, viu a Andorra sense que res l'hagués portat allà; hi va anar a esquiar i li va agradar tant que va quedar-s'hi. Així és l'artista que ens visita avui: Impulsiu, espontani, improvisador. L'objectiu sempre és estar rodejat de bons amics i d'un ambient acollidor. El vehicle eminentment catalitzador és la música, la seva passió.
En Patxi és un esperit lliure, inquiet, de personalitat marcadament extravertida, que projecta a l'acte una imatge col·loquial, de franquesa. Autodidacta en la música; també a la vida, on ha trepitjat les pedres de molts camins i ha endurit el cos, no pas l'ànima.
Disposat a començar cada dia com el primer, obert a noves influències i sobretot actiu per a difondre el seu missatge, ampli i sense reserva. Donar per rebre encara més. Lleial amic dels seus amics, trobador i joglar extemporani que aboca sentiments sense límit ni rubor. Lluitador incansable, en el convenciment que res és fàcil; preparat sempre al repte de noves descobertes que es convertiran en l'aventura de pròximes cançons.
Canta amb seguretat, matisant eficaçment. La seva veu mostra l'exercici d'innombrables hores d'ofici. Els temes que compon són eminentment vitalistes i si bé les gravacions dels seus discos reuneixen qualitat i col·laboració d'excel·lents músics, hem de senyalar que el màxim exponent de la seva aportació artística és el directe; aquí sura el reflex d'ell mateix, autèntic, primari. Transmet energia i bones vibracions. Connecta fàcilment amb el públic, que l'entén en la naturalitat de l'expressió musical i en els comentaris, propers, que il·lustra entre les cançons. Vessa empatia i senzillesa, res més lluny de la sofisticació. Interpreta cançons on hi ha l'essència de les vivències que ens fa sentir, també, que són nostres. Temes de lletra consistent, llarga i densa, mirall de sensacions; idees que flueixen amb paraules espontànies, gens meditades, que no passen per cap sedàs; testimoniatge de moments bons i no tan bons, aquests però, amb desenllaç positivista.
S'acompanya amb solvència a la guitarra a la qual imprimeix, incansablement, ritmes punyents. Guanya el nostre reconeixement per actuar aquí, en reduïda presència de públic, molt professionalment, com ho faria en un grau auditori.
Patxi s'entrega al públic en un ininterromput concert de dues hores i obté, amb la complicitat de tots, l'atmosfera que sempre persegueix, la comunió del públic, que canta i palmeja els temes.
De naturalesa amatent a la solidaritat, ha col·laborat desinteressadament en diversos projectes socials, entre ells, La Marató de TV3 (2012 i 2017), així com el 2011 a l'Esclerorock, al costat dels futbolistes Valdés i Thiago, a benefici de l'Esclerosi Múltiple (Auditori de Barcelona). També el 2016 en el concert de la Fundació d'afectats d'Esclerosi Múltiple (Gran Teatre del Liceu).
Els Amics de la Música concloem que aquest esdeveniment, de nivell, hagués pogut ser compartit amb més representació de l'afició musical de Sant Quirze. El concert ha estat enriquidor.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 27 d'octubre de 2019. Església de Sant Quirze i Santa Julita. Sant Quirze del Vallès.
Carles Pachón canta a Manuel Ausensi
L'Associació dels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ha presentat el recital "Carles Pachón canta a Manuel Ausensi", amb la finalitat de retre homenatge al qui va ser una de les figures més destacades de la lírica del nostre país, en el centenari del seu naixement.
El decurs de l'acte és ple d'emotivitat i s'inicia escoltant l'enregistrament d'un fragment de l'òpera Madama Butterfly amb les veus de Manuel Ausensi i Montserrat Caballé. Seguidament presenta l'acte el prestigiós periodista i crític musical Jordi Maddaleno, que rememora la figura de Manuel Ausensi, glossa la trajectòria dels intèrprets del recital present i ens introdueix en el seu repertori, articulat en dues parts, on en la primera se'ns ofereixen àries d'òpera i en la segona, fragments de Sarsuela. Es projecta un vídeo de Pedro Lavirgen, magnífic tenor, que s'afegeix a l'homenatge amb el testimoni de la llarga amistat que el va unir a Manuel Ausensi. Ens honora la presència de la senyora Conxita Ausensi, filla del cantant; de la senyora Mirna Lacambra, soprano i directora dels Amics de l'Òpera de Sabadell, del senyor Marc Sala, tenor i president de l'Entitat AprÒpera de Sant Cugat del Vallès i del senyor Roger Alier, com a destacat referent del periodisme musical.
Comença el recital. Carles Pachón és un baríton de tessitura ben equilibrada i es mou amb comoditat en els registres aguts, mitjos i greus. Disposa d'una depurada tècnica vocal, al servei d'una execució d'acurada sensibilitat. Mostra notable maduresa interpretativa amb gran presència escènica malgrat la seva joventut. Si bé la sala té una acústica poc favorable als sons no amplificats, la veu de Carles Pachón reuneix la capacitat de superar aquest obstacle i fa arribar a l'auditori tot el ventall d'expressió que cada peça requereix. Dicció clara, neta, audible. Mirada agosarada, gest segur, diàfan. En l'autenticitat de la interpretació ens fa viure els personatges. Podem fàcilment situar-nos en el marc d'un teatre amb el decorat i vestuari adient a cada ària. Ell mateix, en absoluta concentració ho està fent. Es desplaça per l'escenari amb naturalitat i confiança. Guanya de seguida la complicitat del públic. A la segona part, gaudim de populars àries de Sarsuela, que no imaginem millor cantades, deliciós regal per al públic, entusiasmat.
Fem també nostre l'encertat comentari del presentador de l'esdeveniment, que senyala la dificultat que suposa pel cantant, afrontar un recital sense altre moment de descans que el temps en què rep l'aplaudiment de l'auditori.
El gènere líric és un camí dur, d'extens recorregut i exigent dedicació. Carles Pachón és, sense dubte, una destacada figura emergent que en el futur, amb aquesta disciplina i dedicació, ens haurà de confirmar els èxits que esperem.
El cantant es presenta amb el pianista Josep Buforn, un veritable luxe, ja que aquest és un dels millors pianistes especialitzats en l'acompanyament de cantants lírics en l'actualitat. És, a la vegada, un destacat intèrpret solista en concerts amb grans orquestres. Tenim la percepció d'una completa entesa entre el cantant i el pianista que resol en un inusual sincronisme de temps i matisos d'ambdós. Sovint no es valora prou el treball de l'acompanyament als solistes. En aquest cas rebem la síntesi del treball integral de l'orquestra, traslladat al piano, amb gran expressivitat i autèntic virtuosisme. També ens ofereix el pianista el regal de la magnífica interpretació de la Danza española núm. 5, d'Enric Granados.
Manuel Ausensi i Albalat, baríton, va néixer a Barcelona, el 8 d'octubre de 1919 i va iniciar les seves passes a la música al Conservatori Municipal de Barcelona. Continuà els estudis de cant amb Concepció Callao i la russa Ana Miliesh. El 1942 va guanyar un concurs radiofònic de Ràdio Associació, cantant el Pròleg de Pagliacci. A partir d'aquí començarien els seus èxits.
Debutà el 1946 al teatre Tívoli i el 1947 al Gran Teatre del Liceu amb Anna Bolena de Donizetti. Destacà especialment en papers a òperes de Giuseppe Verdi, com Rigoletto, però conreà també la música del segle XVIII, Mozart, Cimarrosa, i l'òpera francesa romàntica, totes elles al Liceu durant tretze temporades seguides. Enregistrà una cèlebre versió completa de Il barbiere di Siviglia el 1964 i un gran nombre de sarsueles (La calesera, El caserío, Los gavilanes, Katiuska, La legió d'honor, Jugar con fuego) en els papers principals. A més del Liceu, Ausensi va cantar, al costat de les principals figures del seu temps, en escenaris dels Estats Units, Mèxic, Argentina, Grècia, Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica, Israel i Egipte. Des de 1995, en què es va inaugurar a Barcelona el certamen que porta el seu nom, presidia aquest concurs de cant destinat a promocionar a joves cantants d'òpera. Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional d'interpretació Emilio Mesejo (1951), la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Madrid (1952) i la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1957) per la seva trajectòria i el seu èxit amb La traviata, la seva millor interpretació. Medalla al Mèrit artístic per l'Ajuntament de Madrid (1994) i Medalla d'Honor de Barcelona (2002). El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. Morí a Creixell (Tarragona) l'u de setembre de 2005.
Manuel Ausensi és per alguns de nosaltres un entranyable record de les vivències de les dècades dels 40's als 60's, on tantes vegades el vàrem escoltar per la ràdio, mitjà aquest, que ens acompanyava notòriament en el dia a dia. Aquella fou una època en què el gènere líric tenia una clara presència en la vida quotidiana de la població i la música, en general, era un recurs de goig i refugi de tothom. Avui se'ns fa rara la possibilitat de cantar mentre desenvolupem les nostres activitats. Els temps passats poden ser millors o pitjors; són diferents i això els situa emocionadament a l'ànim. És francament emotiu pensar en l'època en què la nostra gent acabava la celebració de les festivitats cantant àries de Sarsuela.
El públic assistent al recital, sense excepció, ha qualificat l'esdeveniment de nivell extraordinari, tant per la qualitat dels intèrprets com pel sentit i motivació de l'acte. La Junta Directiva dels Amics de la Música tenen la satisfacció d'haver pres la iniciativa d'organitzar l'homenatge de reconeixement que mereix el record de la figura de Manuel Ausensi.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 6 d'octubre de 2019. Sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Tota Blues Trio
L'Associació dels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ha presentat l'actuació de la banda Tota Blues, que ens ha ofert un concert acústic de blues, de caràcter íntim, fàcilment proper, a l'encaix respectuós de l'entorn.
Tota Blues procedeix de Buenos Aires (Argentina) i basa el seu repertori en el blues tradicional al més pur estil Chicago i reten homenatge a grans figures del gènere com Muddy Waters, Little Walter, Walter Horton, etc. També inclouen excel·lents temes propis. La formació s’instal•là a Barcelona a finals de 2002, participant en els festivals de més prestigi, tant en l'àmbit local com nacional, entre ells el festival de blues de Cazorla, Almería blues, Festivals de blues de Cerdanyola, Reus, Nou Barris i Hondarribia. Han compartit escenari amb artistes de la categoria de Dave Mayers, Aaron Burton, Phil Guy, Raful Neal, James Wheeler, Barrelhouse Chuck, i Lousiana Red, entre d’altres. Compten amb una extensa discografia.
L'actuació ens ha donat tot allò que esperàvem d'aquesta banda de llarga projecció en el blues, especialment en l'estil "south-side sound". En aquesta ocasió la banda, en format de trio, ha ofert un repertori de blues d'ampli espectre, en el que ha tingut cabuda fins i tot el Boogie-woogie. Els músics (veu i harmònica, teclat i guitarra) han mostrat gran vàlua professional amb domini de la tècnica instrumental i exquisida sensibilitat en l'execució del programa.
El blues forma part de nosaltres, és inherent a molts moments del nostre estat d'ànim, ens acompanya i allunya solituds. Aquest gènere musical no és èpic, ni heroic, ni grandiloqüent. No explica grans gestes. És la constatació de la realitat de tots, compatible amb les rutines diàries. Inacabable projecció que s'adapta a les oscil·lacions del nostre estat anímic. Relata amb llenguatge senzill esdeveniments de quotidianitat i descriu sense estridències passatges de vides anònimes, contratemps, infortunis, també anècdotes en distesa clau d'humor.
El blues, color blau, tristesa, quan respon a la segona accepció de la paraula, vessa queixes, laments, mancances, sovint amb acceptació i conformitat, i fins i tot resta importància al desencís d'experiències negatives, fent-les quasi intranscendents. S'acosta a nosaltres i, compartint-les, ens recorda quant esteses són, a vegades, les nostres preocupacions.
És una música que insinua, que camina, que es repeteix en les rodes harmòniques d'acords, en dotze o més compassos, que pot prolongar-se indefinidament en el temps. Imperceptiblement, però amb perseverança, la cadència del seu ritme envaeix l'ambient i ens colpeix lleugerament mentre la línia melòdica, amb veu o instrumental, relata fets que ens són molt propers. Reconeixem en el missatge la confluència de les nostres vivències. Sempre hi ha un blues que senyala qui som i on anem.
Una vegada més el públic assistent gaudeix de l'actuació i reconeix la qualitat de l'actuació programada, la qual cosa és un estímul per a la Junta Directiva de la nostra associació.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 29 de setembre de 2019. Església de Sant Quirze i Santa Julita. Sant Quirze del Vallès.
PROJECCIÓLes contes d'Hoffmann
L'Associació dels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ha presentat la projecció cinematogràfica de Les contes d'Hoffmann, òpera amb música de Jacques Offenbach i llibret de Jules Barbier, basada en tres contes d'E.T.A. Hoffmann. Obra de gran inspiració, combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge de Hoffmann, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella, la d'Olympia, la nina mecànica; la de Giulietta, la cortesana i la d'Antonia, la cantant que cau a terra moribunda mentre interpreta una ària.
Michael Powell i Emeric Pressburger varen dirigir aquesta obra mestra musical, plena de creativitat, estrenada l'any 1951, protagonitzada magistralment per Moira Shearer, Robert Helpmann i Léonide Massine. Sir Thomas Beecham dirigeix la Royal Philarmonic Orchestra de Londres. Film remasteritzat en 4k digital d'alta definició, supervisat per Martin Scorsese, editat el 2017 i premiat amb l'Ós de plata del Festival de Berlín, premi especial del Festival de Cannes i nominat a l'Oscar a la millor direcció artística i millor vestuari. Les crítiques cinematogràfiques la qualificaren de "Pura meravella de plasticitat, moviment, harmonia, gràcia, color i ritme". La present versió és en anglès amb subtítols en castellà. El públic assistent expressa la seva satisfacció i coincidència amb les ressenyes de premsa a la presentació del film l'any 2017.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Divendres, 20 de setembre de 2019. Sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Flamenc"Como el tacón a la bota"
L'Associació dels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ha materialitzat el seu enunciat d'estar oberts a tots els gèneres i estils de música, amb l'actuació d'un quadre flamenc de rigorosa qualitat, que ens ha ofert l'espectacle
Como el tacón a la bota. Aquesta és una primícia a Sant Quirze, ja que no recordem que s'hagi programat anteriorment a un esdeveniment d'aquesta naturalesa.
L'actuació va respondre als cànons més exigents de puresa d'estil "al cante", "al toque" i "al baile".
El quadre apareix seriosament amb cuidada estètica i projecta imatge de plasticitat pictòrica, intemporal. Ja copsada la nostra atenció, l'estampa avoca so i moviment i ens condueix al centre de l'atmosfera del flamenc, com exigent art pur, manifestació d'un poble, d'una cultura.
Els "bailaores" Eli Ayala
i Nacho Blanco
mostren la seva categoria, condició natural i llarga escola en el seu ball individual i en parella. Planta, cap altiu, tronc immòbil, peus vertiginosos, martelleig trepidant, braços que es sustenten a l'aire equilibradament, remant lleugerament en un mar de sensacions. Concentració, exactitud d'execució. Rauxa, geni, sentiment, profunditat.
Eli Ayala és una de les més destacades bailaoras del planter barceloní, que entre altres mèrits ha estat membre de la companyia de Rafael Amargo, amb qui ha ballat en qualitat de solista o primera ballarina. Nacho Blanco, home de ball temperamental i tècnica astoradora, durant onze anys ha format part de la companyia d'Antonio Canales i ha actuat arreu del planeta.
Raúl Levia Amador (cantaor),
Jacobo Sánchez (cajón),
José Santiago "El Chote"
(guitarrista), són artistes de llarga projecció en espectacles flamencs, gires i enregistraments en diferents formats, que ens han delectat amb la seva mestria aportant la base musical a l'espectacle, que hem de definir com senzillament impressionant.
Percussió, veu i guitarra provoquen repetidament els ballarins, que responen amb coratge; tot el quadre és un edifici sòlid de ritme, compacte; font que brolla variant imprevisiblement. Eli, mirada fogosa, desborda caràcter enèrgic, passió, energia i omple l'escenari de la seva presència. Nacho, amb sobrietat i elegància, imposa la seva cuidada tècnica. Absent en la seva concentració, ens du a on vol, embadalint-nos amb un taloneig increïble, amb matisos extrems de volums i velocitats; perfecció dibuixant punts de filigrana arreu de l'escenari. Difícilment podem concebre un nivell superior. També hem de fer menció especial de les aportacions de concert de "El Chote", virtuós a la guitarra.
El quadre de "Como el tacón a la bota" rellotge perfectament sincronitzat, ofereix un espectacle integral en la seva essència, que ha encisat els espectadors.
El gènere flamenc, que suposadament nasqué en el segle XVIII en el si de l'ètnia gitana a Andalusia, té influències morisques, gitanes, africanes, americanes, entre altres. "El cante", "el toque" i "el baile" són les principals facetes del flamenc.
És característica imprescindible en aquest gènere la improvisació i el domini tècnic dels instruments. En els últims anys, en la seva forma musical, ha evolucionat extraordinàriament, mostrant-se procliu a la fusió amb altres estils, especialment amb el Jazz i fins i tot amb el Rock. En el flamenc modern és comú l'ús d'alguns instruments més a part de la guitarra, els palmells i la veu, tal com el baix elèctric, normalment sense trasts, i el caixó flamenc. Actualment trobem formacions que hi inclouen saxòfons, flautes travesseres, violoncels, violins o el sitar, i instruments de percussió com els bongos, les congues d'Amèrica del Sud, la darbuka i el djembé indi. Així, el flamenc s'ha estès internacionalment i grans músics de reconeixement mundial han experimentat sobre les seves bases.
Ens venen a la memòria, sense demèrit d'altres, els noms d'algunes figures icòniques d'aquest art, com Carmen Amaya, Camarón de la Isla, Paco de Lucía, Antonio Molina, Lola Flores, José Mercé, Enrique Morente, etc.
En acabar l'espectacle, durant el càtering, vàrem tenir un nou incentiu amb l'actuació molt solvent del nostre vehí
Raúl Garrido
amb veu i guitarra, a qui agraïm la seva col·laboració, arrodonint agradablement la vetllada amb un encertat repertori de rumba-flamenc que va fer cantar i ballar la concurrència.
Entre el públic descobrim, cada vegada més, persones fidels que acudeixen regularment als concerts programats pels Amics de la Música. A ells, l'Associació expressa la seva gratitud i compromís de seguir treballant per situar la música al lloc de reconeixement on tots creiem que mereix la nostra població.
El 16 de novembre de 2010 el flamenc va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Amb mirada llarga, coneixedors a prop també de tantes incomprensions, ens agrada la cultura de tots els pobles.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 15 de setembre de 2019. Sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
SANT QUIRZE MUSIC FESTIVAL 2019
L'Associació dels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ha materialitzat un
nou ambiciós projecte musical per aquesta població. Ha estat un esforç organitzatiu
i econòmic enorme, amb una clara participació i recolze del nostre Ajuntament.
Podríem omplir pàgines comentant particularitats de cada una de les bandes, amb
les excel·lències dels respectius repertoris de blues, swing, boogie, rythm &blues,
rock, lindy-hop, etc. També la gran quantitat de guardons que han recollit; però això
fora una tasca massa extensa i difícilment justa i equilibrada per valorar els molts
mèrits individuals dels músics, amb les seves veus i domini dels instruments, ja que
el conjunt d'actuacions d'aquest Festival mereix la qualificació d'extraordinari. Tot i
això afegim algun comentari que creiem adient.
De bon començament ens va sorprendre agradablement l'actuació de Pol G, jove
artista santquirzenc de 17 anys, cantant i acompanyant-se a la guitarra acústica,
temes aliens i propis, amb sensibilitat, mostrant seguretat i aplom a l'ampli escenari
mentre els assistents anaven incorporant-se a les localitats. Li desitgem continuïtat
d'entusiasme en el seu treball per arribar allà on ell es proposi.
Cal mencionar la trajectòria de Whiskey Lies, banda-revelació, que compta amb
membres veïns de Sant Quirze del Vallès. Aquest grup està en una visible
progressió que ja els ha distingit amb importants premis nacionals.
Chino & The Big Bet, ja havien actuat en la programació dels Amics de la Música
d'aquesta temporada i en aquella ocasió vàrem tenir el goig de glossar
especialment l'originalitat i categoria del seu líder com a guitarrista i cantant. Ara
ens ha ofert una formació en la qual s'ha incorporat la secció de metall de 'The Sax
Atack" amb l'alta qualitat de costum.
A Contra Blues, The Sick Boys, Demian Band i The Smoking Stones
mostraren
gran professionalitat i entrega absoluta al públic, amb actuacions que varen
entusiasmar fins i tot els més exigents. Hi haguera, al llarg de les interpretacions,
moments indescriptibles de clímax, que captivaren als presents. Hauríem de definir
certs passatges com autènticament electritzants i de quasi incomprensible
virtuosisme instrumental. Tothom va manifestar la seva satisfacció per haver
assistit a aquest esdeveniment.
Els assistents varen gaudir de dues vetllades d'extraordinària música i relaxades
estones a la terrassa de La Patronal on es varen ubicar restauradors locals.
Entre el públic descobrim, cada vegada més, persones fidels que acudeixen
regularment als concerts programats pels Amics de la Música. A ells, l'Associació
expressa la seva gratitud i compromís de seguir treballant per situar la música al
lloc de reconeixement on tots creiem que mereix la nostra població.
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, segurs d'ampliar, dia a dia, els
seguidors que els fan confiança, assumeixen el compromís de seguir recolzant la
música en directe a aquesta població, programant actuacions d'alt nivell en la
diversificació d'estils musicals, conscients de la problemàtica de l'ofici de músic,
que exigeix habilitats específiques poc freqüents, intensa dedicació, continuïtat
d'aprenentatge, molt assaig, fatigosos desplaçaments, llargs i imprevisibles horaris i
complicada conciliació familiar.
Reconeixem el privilegi d'haver assistit a la primera edició del Sant Quirze Music
Festival, que valorem molt positivament en l'aspecte artístic, difícilment superable,
si bé no es va aconseguir l'objectiu d'exhaurir totes les localitats, finalitat que es
perseguia il·lusionadament com una ofrena artística per a la nostra estimada
població.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Divendres i dissabte, 28 i 29 de juny de 2019. Sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Ricky Araiza i David Ponsà "Root 66"
Ha estat un autèntic plaer pels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès poder gaudir del concert d'aquests músics d'autèntica vàlua professional, acreditada en una llarga trajectòria individual internacional, formant part habitualment de nombroses formacions i col•laboracions. El seu treball en conjunt "Root 66", que diumenge passat ens varen presentar, és un projecte musical acústic que va començar l’any 2011, integrat per Ricky Araiza (veu, guitarra, banjo i dobro) i David Ponsà (veu, guitarra, ukelele i harmònica). Les seves influències musicals provenen, sobretot, del country, el bluegrass i el blues.
Hem gaudit d'un concert absolutament dinàmic, amb molts temes de les musicalment esplèndides dècades dels 60's i 70's, ben coneguts del públic, recordant mites com Credence, Simon & Garfunkel, Dylan, Eagles, Rogers, etc.
Ricky Araiza i David Ponsà es basen en el fet que el músic s'ha de reinventar en cada concert. Cada actuació és diferent. Han d'estar a l'altura i enfrontar-se amb el nou repte. Aquí rau el compromís i la responsabilitat; també és l'atracció del risc. Per tot això creuen que el seu millor actiu és pujar a l'escenari sense gaires premisses, oberts al moment, buscar l'entesa amb el públic i ser absolutament sincers per viure la trobada i expressar-la musicalment.
Els músics es guanyen la simpatia del públic amb espontaneïtat, proximitat, també amb la seva conjunció musical i personal. No és gens teatral la bona entesa que mostren i la satisfacció mútua en l'execució del repertori.
David Ponsà va traçant la línia conductora del concert amb encert i aplom, lliurant també garlandes humorístiques que, al costat dels adients comentaris envers les cançons, dóna força amenitat a l'actuació. David, acompanyant-se a la guitarra, assumeix amb solvència cantar la majoria de les cançons, mentre Ricky aporta veu als duos, manté ritme i harmonia, senyala baixos i vesteix els temes amb aquelles ornamentacions característiques que ens traslladen a les versions originals. Ricky Araiza defuig qualsevol protagonisme que de la seva mestria pogués brollar, no obstant es fa evident en nombrosos detalls de les seves interpretacions. En els solos mostra sobrietat i delicadesa, també improvisació subtil i algunes pinzellades de fragments instrumentals conformats amb acords de caràcter jazzístic; gens fàcil lliurar la melodia a 3, i 4 cordes.
Ens sorprèn agradablement el respecte que en David sent i manifesta per la categoria musical d'en Ricky. La sala ho entén com un valor afegit del projecte "Root 66". En aquesta ocasió en Ricky no ha dut el banjo ni el dobro; queda pendent d'una futura nova actuació el goig de sentir el trepidant ritme del seu banjo.
Després de guanyada ja absolutament l'audiència, Ricky i David desendollen les guitarres, obvien els micròfons i s'acosten i es mouen davant la primera línia de localitats per interpretar un parell de temes.
Els músics comminen al públic a demanar la interpretació de cançons del seu grat, i satisfan vàries de les peticions, obtenint encara més complicitat amb l'audiència. També aconsegueixen dur a l'escenari col•laboracions espontànies per cantar alguns temes; destaquem la magnífica versió del tema "Route 66" (no confondre amb el present projecte "Root 66" que en certa forma ret homenatge al famós tema de Rhythm and blues) que la nostra Tere Fernández ens va oferir. No lloaríem mai prou la vàlua d'aquesta cantant, dotada, a més, d'una de les millors i personals veus que podem escoltar.
El nombrós públic assistent mostra la satisfacció d'haver gaudit intensament d'una animada vetllada d'alt nivell musical.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 2 de juny de 2019. Sala Josep Brossa de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
LOS STOMPERS
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès hem tingut la satisfacció de poder presentar el concert de "Los Stompers". Aquesta banda irlandesa, actualment ubicada a Barcelona, ens va oferir un repertori de folk irlandès, música celta, pont inalterable entre els temps, que du l'original antic ritme punyent, incansable, d'aquesta música popular, que empeny, que aporta optimisme i que sempre ens fa percebre el camí com a més planer.
El poble irlandès ha deixat llur petjada al món. La presència del seu caràcter, cultura, idiosincràsia, és notable. Trobem arreu influències dels seus costums i vivències. En l'àmbit de la música la seva influència és global i innegable.
La banda arrencà a tocar briosament i d'antuvi es mostrà ubicada al primitiu "ball en el graner" on les parelles evolucionaven àgilment, sense acusar el llast de les pesades botes, al ritme trepidant imprès per la música. El nostre públic es trobà fàcilment immers en la càlida atmosfera d'aquest estil musical.
Fou un repertori de música majoritàriament rítmica, eminentment festiva, de contagiosa alegria, que sobre una base harmònica primària vesteix melodies que brollen enèrgicament de la mà de músics que posseeixen una depurada tècnica instrumental per desgranar constantment un rosari de notes al llarg de les interpretacions. Observem en algunes peces el cuidat treball, gens fàcil, del banjo i la flauta, interpretant a l'exacte uníson les melodies en passatges instrumentals.
Fins i tot les balades, lentes, tenen un caire d'ànim positiu; transmeten una visió d'acceptació de la realitat, són una forma de posar-te la mà a l'espatlla i convidar-te a un glop.
Els músics restaren molt satisfets per l'expectació del públic, no obstant preferirien, i així ho digueren, veure tothom ballant. El seu lloc ideal és en els pubs plens a vessar de gent on contínuament dringuen les gerres de cervesa. Gent del poble que toca pel poble i busca sempre la màxima participació.
Els Stompers, amb l'arrel de la seva música, ens deixà una empremta duradora. Estem joiosos de què varen decidir establir-se a Barcelona. El nostre país se sent molt orgullós de tanta gent d'arreu del món que l'ha fet seu. La diversitat del nostre patrimoni cultural s'enriquí una vegada més amb aquesta aportació.
Agraïm als artistes la seva llarga actuació, així com la presència del nombrós públic assistent, que va gaudir intensament del concert.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Dissabte, 4 de maig de 2019. Sala Salut Pastor de La Patronal. Sant Quirze del Vallès.
Nuno Mendes (violí) i Josep Maria Rubio (guitarra)"A 10 cordes"
Pels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ha estat un plaer organitzar aquest concert de música clàssica, un recordatori de l'arrel històrica de l'associació. En aquesta ocasió hem gaudit de l'actuació de dos intèrprets d'excel•lència musical a l'Església de Sant Quirze i Santa Julita de Sant Quirze del Vallès.
Ja en l'enregistrament del programa "Donant la nota" que els Amics de la Música fan prèviament, com a tast de cada una de les activitats de l'associació, Nuno i Josep Maria ens varen mostrar la seva empatia, en conversa distesa, fàcil, amena, que ens va acostar al dia a dia de la seva activitat, tal qual com és el camí que els ha dut al present i els plantejaments pel futur. Així, abans d'escoltar-los amb els seus instruments, intuïm, en la seva proximitat i senzillesa, vessant de qualitat humana que distingeix precisament l'autèntica vàlua personal, que la seva manifestació artística serà d'alçada. Els artistes, en el seu compromís de promoció de la música, accedeixen a acompanyar-nos a l'escola Purificació Salas de la nostra població, on ofereixen una interessant masterclass que bé pot haver despertat noves inquietuds artístiques, i si més no, un interès per la música, sempre bona companya en el camí de la vida.
L'església és un marc sonor ideal per la música que brolla del violí i la guitarra dels intèrprets. Al voltant de la música hi ha un respectuós silenci absolut dels assistents, completament concentrats en gaudir el moment.
Nuno i Josep Maria, acuradament, lliuren perles del barroc, classicisme i romanticisme, que per a guitarra i violí gestaren els grans compositors Carulli, Benda, Porro, Sor i Paganini. Observem la mestria de les interpretacions, la complexitat de les digitacions, la claredat en l'entrega de cada nota, el refinament de l'execució. Molt treball darrere la facilitat de les interpretacions.
Només en l'inqüestionable amor a la música i la passió pel seu instrument, rau la decisió de l'intèrpret de música clàssica d'orientar la seva vida professional cap aquest gènere. El coneixement bàsic de la música i l'instrument, requereix ja llargs estudis d'escola, en un camí selectiu que comporta molts abandonaments. Qui té la capacitat d'arribar al virtuosisme, segueix la formació amb postgraus, màsters, tutories, classes magistrals... Un sense fi d'esforç i disciplina de treball al servei d'una autoexigència personal que poques vegades obté el reconeixement que la societat hauria de donar-li.
Nuno Mendes i Josep Maria Rubio han arribat al nivell d'exel•lencia musical i alternen els seus projectes individuals concertístics amb la docència, en la que lliuren la llavor de la música a gran nombre d'alumnes i suposen els pilars que sustentaran noves generacions de músics que, com ells, faran de la música la seva vida.
Agraïm als artistes la seva actuació, així com la presència del nombrós públic assistent, en la molt positiva valoració de l'acte.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Dissabte, 6 d'abril de 2019, a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Sant Quirze del Vallès.
LA TRAVIATA
Ha transcorregut exactament un any des que els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès vàrem programar la representació d'una Òpera per primera vegada. El 25 de març de 2018 fou Madama Butterfly, de Giacomo Puccini. L'expectació que aquell esdeveniment va provocar a la nostra població, la important presència de públic i el seu reconeixement per la notable qualitat d'aquella producció de Mésmusics, amb la col•laboració de l'Òpera Jove de Catalunya, a més de les nombroses mostres d'aprovació que la nostra entitat va rebre per part de socis i simpatitzants, ens ha conduït inexcusablement a la present programació de l'òpera La Traviata, de Giuseppe Verdi, en versió d'íntegra producció de l'Opera Jove de Catalunya. Com a fil conductor protagonista d'ambdós espectacles, hem gaudit de la soprano Charo Tris, pletòrica en aquest moment de la seva carrera, dignament acompanyada pels tenors Nacho Guzmán i Diego Linares, la mezzosoprano Aurèlia Pessarrodona, el baríton Joan Sebastià Colomer i el pianista Melani Mestre. El muntatge d'aquesta producció i la seva escenografia ha estat molt encertadament dirigida per Joan Sebastià Colomer.
En La Traviata, Verdi ens introdueix a un alt nivell musical, ric en la construcció harmònica orquestral mentre va teixint inspirades línies melòdiques. En la present versió de La Traviata, presentada en format de cambra, el pianista Melani Mestre fa una acurada interpretació de la complicada partitura que ens trasllada els detalls més rellevants de l'harmonia orquestral; un treball intens i continuat que requereix concentració i virtuosisme poc habitual. Tornem a Charo Tris, que ens presenta el personatge de Violetta teatralment molt creïble, entenem els seus canviants estats d'ànim i copsem la transició de l'alegria a la tragèdia, la dualitat de l'energia i debilitat del personatge, la passió i el dramatisme. La veu de la soprano és intensa i matisada; transparents les seves coloratures. Una vegada més, molt lloable l'actuació de Charo Tris. La interpretació dels cinc cantants ens ofereix escenes conjuntes molt equilibrades, que ens fan definir aquesta representació com a consistent i brillant. El públic ovaciona els artistes i valora molt positivament l'esdeveniment.
Rafael Güell Bachs
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 24 de març de 2019, Sala Josep Brossa de La Patronal.
Chino & The Big Bet
Ha estat un autèntic plaer rebre aquest grup de blues i swing. "Chino", líder del grup, prefereix ser conegut per el seu nom artístic, la qual cosa respectem. Aquest músic va néixer a Buenos Aires el 1980. A 18 anys viatjà a Europa i, superant dificultats, va tocar per Espanya, Itàlia, França i Suïssa. El 2001 s'establí a Barcelona, on en els darrers anys s'ha convertit en un dels artistes més representatius del blues i el swing, amb una extensa programació de concerts. Al costat de The Big Bet, amb Fede Salgado al contrabaix i Jake Klamburg a la bateria, hem gaudit de blues d'alta qualitat musical i divertiment d'un enèrgic swing. Chino canta amb veu clara, perfectament modulada i efectes contrastats. És un magnífic guitarrista tan rítmic com solista, que ens lliura un blues cuidat, de tocs subtils, on s'aprecia fins i tot el so primigeni de les cordes de la guitarra sota la pressió dels dits, del seu ancorament al mànec, detalls lleugers, que foren imperceptibles si no haguessin copsat ja la nostra completa atenció. Rebem com un regal un tema en solitari, veu i guitarra dobro sense amplificació, on apreciem l'autèntica extrema qualitat de la interpretació. Toc suau, precís, a la vegada intens, sensible. Chino & The Big Bet ens han conduït a través de les cadències repetitives del seu blues, rutines que encaixen en els ritmes biològics. En el seu swing ens han transmès un batec insistent, provocador, ric en efectes, que va entrant, que ens hauria aixecat a ballar, de no ser la nostra atenció tan absoluta.
Alguna cosa molt bona hi ha a la nostra terra quan molta gent d'arreu del món, com Chino, la fa seva. Camp adobat receptiu a les noves llavors que enriqueixen la nostra multiculturalitat. Agraïm la seva aportació. Tots ells configuren el caràcter del nostre país.
Rafael Güell Bachs
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Dissabte, 16 de març de 2019, a la Sala Salut Pastor de La Patronal.
Laia Cladellas i Elena Mateo,
sopranos i Gonzalo Redondo, pianista. "Líricament marítims"
La veu humana, bressol de la paraula, suposa l'eina bàsica de l'evolució de la societat: Comunicació, civilització, cultura. El cant eleva la paraula al nivell d'art, se serveix d'ella per adreçar-nos missatges que arriben amb efectes multiplicadors mitjançant variació d'intensitats, tessitures, timbres, pauses... convertida la veu en un delicat instrument, que quan se'ns ofereix conjuntament amb una base harmònica amb altres instruments musicals, sovint podem sentir-nos dins d'una atmosfera on recollim fàcilment el sentit que lliura el cant.
Sense entrar en comparacions relatives a diferents gèneres musicals, en què podem apreciar qualitats, alguns d'ells de gran càrrega emocional i dinàmica improvisadora, avui parlem del cant en un sentit ampli dins de la música clàssica, on la veu ha d'assolir un escrupolós refinament per cenyir-se a les partitures dels grans mestres. Luxe, sofisticació. La veu dels cantants requereix una llarga escola i decidida dedicació; només així pot aconseguir l'execució que se li demana com a un instrument més, mantenint la sensibilitat que li correspon per sobre de tots ells. És un camí dur, d'extens recorregut, on molts abandonen.
Gaudim d'un recital en dues parts, que d'acord amb el seu títol, és una alenada de frescor que arriba del mar. Cançons cadencioses, llatines, lleuger balanceig de la barca, riba mar. La segona part és un clar tribut a la Sarsuela.
Laia Cladellas, soprano lírica i Elena Mateo, soprano dramàtica, ambdues cantants compleixen amb escreix en el seu repertori individual, complementant-se, i també ens ofereixen quatre duos ben ajustats. Es fa evident la complicitat de les cantants i el pianista en el decurs del recital i l'entesa en la interpretació de les obres. Reconeixem que han dut a terme un seriós treball. Les cantants deixen empremta de bon gust, bellesa, elegància i mostren en tot moment aplom a l'escenari, fruit d'una dilatada professionalitat.
També volem apreciar la tasca del pianista Gonzalo Redondo, en una acurada interpretació de les partitures. Hem de dir que el rol de l'acompanyant no és sovint prou valorat, sent aquesta una meritòria especialitat assolida després de llarga experiència, en un continuat estudi de les partitures dels programes de nombrosos intèrprets.
Malauradament la nostra societat encara no ha assolit el nivell de consum musical que trobem en alguns països europeus, fet notòriament evident en la música clàssica, on no sols és gènere de minories actives amb presència en els concerts, sinó que té poc reconeixement popular. Així i tot estem satisfets amb l'assistència de públic, superior a l'estàndard d'aquests esdeveniments, i en la seva resposta a la qualitat del recital.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
Diumenge, 24 de febrer de 2019, a la Sala Salut Pastor de La Patronal.
Lucas Masciano
Lucas Masciano és un músic, compositor, cantautor argentí, que ben jove va entendre que la música era el seu camí i el seu destí. No es va equivocar. Avui ha publicat ja vuit discs de llarga durada i compta amb reconeixement internacional.
En saber que Lucas Masciano actuaria pels Amics de la Música, aprofundint en l'estil i el missatge de les seves cançons, vaig albirà que el títol del recital bé podria ser "Molt a prop".
És un plaer conèixer personalment Lucas Masciano, afable, tranquil, amistós. El primer que pensem d'ell és que li agrada la gent. Ho refrendem al llarg de l'enregistrament del programa de ràdio Sant Quirze, en el qual estiguérem presents i on el nostre company de Junta, David Via conversà animadament amb ell, en un tast anticipat al recital que ja ha fet.
Lucas Masciano mostra a l'escenari que són centenars els concerts en què ha participat. Comença el recital. Acarona la guitarra, prolongació d'ell mateix, i li treu sons sensibles, sense ornamentacions, tot és fàcil i directe. Sentim ja la seva veu, de color agradable, ben modulada i proporcionada en el balanç de registres greus i aguts. Mostra claredat d'impostació i al falset. Aconsegueix efectes que impacten l'auditori amb l'alternança dels volums. Veu i guitarra són un bloc compacte, racional. Gestiona amb eficàcia els sentiments.
A poc a poc, ens parla i presenta amb senzillesa passatges viscuts, moments bons i menys bons, des d'una òptica de pau interior, d'acceptació que tot allò, sense retrets, l'ha dut fins aquí i és indestriable del seu jo. Ens fa confidències, coneixedor de guanyar la nostra complicitat. El fil conductor del recital té ritme i continuïtat; els comentaris entre cançons, també amb connotacions humorístiques, són adients i aclaridors dels temes interpretats.
A les seves lletres trobem retalls de la seva vida i també força crítica social. Revulsiu del conformisme. També hi ha la dualitat del fer o no fer, del tant si val, desmitificant la importància d'algunes accions, perquè a la fi, tot ho haurem de justificar per acceptar-nos com som. Contradiccions, vol, no vol... sí vol... però a la seva manera. Esperit lliure. Cançons on hi ha l'essència de les vivències que ens fa sentir, també, que són nostres. Canta a estones molt a prop, amb veu plena de matisos i el so ens arriba nítid, pendents i oberts al contingut i a la forma del missatge. L'acompanyem en aquest viatge que és la seva vida. En veu baixa ens recorda, subtilment, que només es viu una vegada.
Vora en Lucas trobem molt d'allò que a tots ens hauria agradat ser, però no vàrem tenir la valentia de ser-ho. Dins de totes les persones que cada u és, hi ha un Lucas en un racó. Rebel, bohemi. En ell trobem reflectides moltes de les nostres antigues il•lusions.
Lucas Masciano no deixa de ser un trobador contemporani, que ens relata les seves vivències. No podem evitar pensar que, a cau d'orella, és un guanyador nat.
El concert que hem gaudit, amb el públic expectant i completament entregat, podria ben ser l'escena de saló, a casa, havent rebut un vell amic, llargament absent, que després de compartir sopar i explicar-nos detalls de llocs i experiències, amb l''ajut de la nit, pren la seva guitarra i toca i canta, a vegades quasi imperceptiblement, però amb intensitat, i ens fa entendre, més encara, tot allò que ha transcorregut en el seu camí.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
9 de febrer de 2019, al Celler de Can Barra.
MADS
El grup musical MADS Fortherockandroll ens va oferir un concert de rock clàssic, seguint dos eixos principals: el rock americà i el rock anglès. Creedence com a principal referència de la construcció americana del rock, i Kinks en l'anglès, però atrevint-se també amb grups tan emblemàtics com ZZTop, Animals, i Led Zeppelin. Grup format per Alfredo Prada (guitarra i veu), Joan Romeo (guitarra), Ana Cien
Ramallo (baix i veu) i Juanjo Fernández (bateria). MADS té un estil molt personal de versionar la història del rock clàssic, contundent, i va executar la seva actuació amb entusiasme, repassant multitud de temes sobradament coneguts per tot el públic, tractant-se d'èxits d'abast internacional.
Ja que el concert fou un Revival que ens transportà molts anys enrere, no és sobrer fer memòria que el rock and roll nasqué als Estats Units a finals dels 40's, principi dels 50's, amb les arrels de la música negre. A finals dels 50's el rock anglès va entrar definitivament a l'àmbit internacional. MADS fortherockandroll , autèntics rockers que s'entreguen a fons en la interpretació del seu repertori, la qual cosa va ser molt apreciada pel públic assistent.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès
26/01/2019, al Celler de Can Barra.
Charo Tris - "Cançons de la mar"
La soprano Charo Tris, acompanyada al piano per Juanjo Fernández, ens ha ofert el recital "Cançons de la mar". Charo Tris és ja coneguda per molts dels nostres socis i seguidors, per haver interpretat el personatge de Cio-cio-San, figura protagonista de l'òpera Madama Butterfly, representació que fou programada per la nostra associació en data 25 de març de 2018.
En aquesta ocasió, ens ha ofert un amè recital de cançons, de diferents estils musicals, amb temàtica o rerefons d'al•lusions al mar, d'autors com Georges Bizet, Giacomo Puccini, Lucio Dalla, Alan Curtis, María del Mar Bonet, Josep Lluís Ortega Monasterio, Juan Manuel Serrat
i Charles Trenet.
Charo Tris és una soprano lírica que es mou amb comoditat en els registres aguts, que entrega clars i nets, mantenint-se amb solvència en passatges llargs dins d'aquesta tessitura. Disposa d'una depurada tècnica vocal que deixa entreveure llargs anys d'escola, al servei d'una execució d'acurada sensibilitat en els registres mitjans i greus, allà on aquesta condició és més visible.
L'actuació, distribuïda en dues parts, va tenir en la primera un caire de gala operística i ens delectà en la interpretació de l'ària Un bel di vedremo
de Madama Butterfly que dugué la sala al clímax que la soprano en sap conduir; del mateix Giacomo Puccini, la cantant ens va oferir l'ària O mio banbino caro, i de Georges Bizet Je crois entendre encore, àries molt aclamades pels assistents.
La segona part del concert fou més intimista, amb temes melòdics ben coneguts per tothom, tal com Mediterráneo, No trobaràs la Mar, La Gavina, Alfonsina y el mar, les napolitanes Torna a Surriento i Core 'ngratto, i el fado Canção do Mar, cantats tots en els seus idiomes originals, una mostra més del mèrit dels coneixements de la cantant.
Charo Tris mostrà la seva empatia amb el públic, que progressivament fou envaït per l'essència de la personalitat de la cantant, que deixà empremta de bon gust, bellesa i elegància.
Hem de parlar també del pianista, Juanjo Fernández, que realitzà una tasca d'interpretació molt seriosa, no conformant-se només en un acompanyament de suport bàsic harmònic i rítmic, sinó que participà plenament en el conjunt musical de les obres, donant el relleu precís en tot moment i controlant els volums, respectuós amb la veu i amb la presència adequada en els passatges orquestrals.
És una satisfacció pels Amics de la Música haver escoltat a la sortida de l'audició, comentaris molt positius entre els assistents de la vetllada gaudida, fins i tot alguns envers la conveniència d'adquirir entrades per la representació que, en data de 24 de març, diumenge, tenim programada de l'òpera La Traviata, en la que Charo Tris en serà protagonista.
Rafael Güell
Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.
12/01/2019, al Celler de Can Barra.
Bella Quirze Band - La Marató 2018 TV3
Concert de la Bella Quirze Band, precedit del grup local Alea. Esdeveniment solidari amb recaptació a favor de la Marató de TV3. Les manifestacions artístiques no professionals les rebem com un amistós regal. No podem destriar el magnífic concert de la seva ubicació en un acte de singularitat social i altruisme tan destacable.
Públic i intèrprets arribàrem a la sala potser ja amarats de l'escalf del programa de La Marató, amb els colpidors testimonis de malalts amb les seves lluites i esperances, una lliçó d'actitud.
El Grup Alea ens oferí quatre temes, musicant poemes, i de la seva completa composició. Destacà la implicació social del missatge de les lletres, en la qual cosa el públic en fou receptiu. Animem al grup a seguir en la seva tasca.
El cor de Gòspel Bella Quirze Band sona compacte, ajustat, ben afinat. L'actuació d'ahir evidencià la millor predisposició dels seus membres, la implicació en la finalitat de l'acte, l'ofrena al seu poble. El cor, des de la seva fundació el 2004, ja sota la direcció d'Òscar Altide, està profundament arrelat a Sant Quirze. L'idearia, és el fonament autèntic de les institucions culturals: gaudir, compartir, projecte comú, progrés. Ens oferiren un adient repertori de Gòspel, temes d'espirituals i ètnics, que aconseguiren una total sintonia amb el públic. Hi hagué un emotiu afegit amb les paraules del president envers l'acte i d'agraïment al director que conduí, en aquest concert, el cor per última vegada.
Sant Quirze va omplir la sala mostrant la seva solidaritat. Tots estem satisfets d'haver col•laborat en el lloable projecte de contribució a la recerca de la lluita contra el càncer. Ajudar als altres per ajudar-nos nosaltres mateixos. Iniciatives que ens fan una mica millors. Exercici de consciència col•lectiva en aquesta jornada que ens du més a prop dels altres. La Marató, una abraçada al proïsme.
Sant Quirze és un poble procliu a l'associacionisme, en tenim prou mostres, ahir vàrem copsar també la seva solidaritat, tal com també podem observar en aquesta diada arreu de Catalunya.
És difícil trobar al món millors referents de país que el nostre. Seguim teixint amb generositat les xarxes que conformen la societat que volem. És el camí del nostre futur. Junts ho hem d'aconseguir.
Rafael Güell.
Amics de la Música SQV.
16/12/2018 Sala Josep Brossa de la Patronal.
VEUS. Cor Infantil de la Unió
Hem gaudit del concert de VEUS. Cor Infantil Amics de la Unió. Una concepció del cant coral innovadora, diferent, original. Perfecció en la tècnica vocal. El cor és un instrument delicadament afinat, en la complexitat de l'harmonia de les obres del seu repertori, de temes diversos amb acurades versions on es mostra subtil expressió i domini de les intensitats. Entenem que hi ha al darrere un gran treball del seu director, Josep Vila i Jover, des de la creació del cor el 1996. Se'ns ofereix una interpretació dinàmica, amb ben mesurades coreografies, que, sorpresa!, estan dissenyades pels mateixos intèrprets. Impacte visual de braços estesos que juguen i busquen el demà; moviments enèrgics, mans obertes, amigues, clams de llibertat. Talent.
VEUS, bressol de les paraules, suposen l'eina bàsica de l'evolució de la societat: Comunicació, civilització, cultura. VEUS, en aquest cor, que trobem en el més pur estat al servei de la música; ens transporta, ens empeny. Propícia que aflorin sentiments i emocions primàries, nues d'etiquetes, de conveniències i compromisos.
Hem de felicitar la Junta de l'Associació dels Amics de la Unió i al seu director Josep Vila per la creació del cor infantil i el manteniment d'aquesta línia d'excel•lència. Del cor hauran de sortir individualitats que ompliran escenaris. Si més no, tot el grup rep una valuosa formació humanística que sempre els acompanyarà.
El conjunt desprèn espontaneïtat, frescor, disciplina, alegria, bellesa, cant a la vida; missatge que copsem i agraïm. Fem nostres les paraules del director en l'explicació prèvia a la cançó Song of Hope, que dóna nom a l'espectacle, quan diu que aquest jovent suposa l'esperança en el futur i que l'esforç de tots és el camí d'un món millor. A aquesta lliçó de vida només afegim que ens enduem el ressò de VEUS i l'atmosfera vibrant de la sala. Compartim l'ideari del projecte dient que aquest és el jovent que ens agrada, la gent que volem pel futur del nostre país.
Rafael Güell.
Amics de la Música SQV.
1/12/2018 Sala Josep Brossa de La Patronal
SANTI CARULLA
- MÚSICA AL CELLER
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, dintre del cicle de "Música al Celler", hem tingut la satisfacció de comptar amb la presència de Santi Carulla, ex-cantant dels Mustangs, que ens ha presentat un recull dels seus treballs al llarg d'una dilatada carrera artística, cantant temes que formen part de la història de la música per a gran públic de diferents generacions.
Santi Carulla, incombustible, se'ns mostra com un molt bon professional que sap guanyar-se l'audiència amb empatia, proximitat i senzillesa, la qual cosa aconsegueix traslladar el públic a aquells anys 60 i 70's de les il·lusionades festes particulars, "guateques", revivint per a molts dels espectadors tendres moments de joventut, amarats d'evocadores melodies que el cantant va rememorant entre comentaris envers particularitats i anècdotes dels enregistraments originals i la seva relació i col·laboracions amb altres figures europees de la cançó.
Al final de l'actuació, el nostre company de Junta Lluís Pavón, ens va sorprendre cantant a duo amb Santi Carulla l'inspirat tema de Joan Manuel Serrat Paraules d'amor. Felicitats per la bona interpretació.
Els assistents a l'acte varen gaudir d'una emotiva nit en la qual, tots, sense excepció, ens vàrem sentir una mica més joves.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
24/11/2018, al Celler de Can Barra
Wax & Boogie
- Música al Celler
Els Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès, dintre del nostre nou "Cicle de Música al Celler" d'actuacions en directe, hem tingut la satisfacció de comptar amb la presència de Wax & Boogie, amb la seva formació bàsica de trio, Ster Wax (veu), David Giorcelli (piano) i Reginald Vinardell (bateria).
El públic, que va omplir la sala, va rebre ja la primera de les interpretacions dels artistes calorosament i aquest ambient de complicitat entre músics i espectadors es va mantenir en tot moment i anant a l'alça al llarg de la doble sessió. El ritme trepidant de les interpretacions del grup musical contagià al públic, de forma que a la segona part de l'espectacle, alguns dels espectadors es decidiren a sortir a ballar davant de l'escenari. El repertori, bàsicament fou de Boogie Woogie, swing, rock'n roll i blues. Acabà l'actuació amb tota la part davantera de la sala plena d'espectadors movent-se en ressonància de la música.
També, la sensibilitat de la interpretació d'algun tema de blues aconseguí esgarrifar la pell de l'audiència.
Entrant en detall de qualitats dels intèrprets he de dir que la veu de l'Ster és càlida, ben modulada, de tessitura extensa, que es mou còmodament en els registres aguts nets i en els greus amples. Si no veus l'Ster, rossa de pell blanca i ulls blaus, pots creure estar escoltant les veus de color més ben timbrades. La seva interpretació conjuga força i sensibilitat. No és en va que alguns comparen la seva veu amb Anastacia, Etta James i fins i tot amb Aretha Franklin.
El primer que pots dir de David Giorcelli és que és incansable al piano, manté tota la durada dels temes amb una execució brillant, un inacabable rosari de notes; penses que no és possible mantenir aquella agilitat de digitació, però segueix, amb naturalitat, dibuixant ritme i melodia amb la mà dreta, mentre l'esquerra, com a instrument autònom, aporta harmonia i baixos dels temes. David és considerat com
un dels millors pianistes de Boogie Woogie d'Europa.
En Reginald Vinardell compleix amb perfecció el manteniment del ritme i efectes dels temes i mostra estar a l'altura d'afrontar la dificultat que comparteixen dos músics acompanyant una veu solista.
El públic, entenedor de l'entrega dels artistes en el seu treball, ovacionà dempeus llargament a Wax &Boogie, en una nit memorable.
Rafael Güell. Amics de la Música SQV.
17/11/2018, al Celler de Can Barra
Oriol Romaní & Happy Jazz Feetwarmers Premi Josep Brossa
Acte conduït per Josep Bartomeu, de la Junta d'Amics de la Música, amb la presència de l'alcaldessa Sra. Elisabeth Oliveras, de la Regidora de Cultura, Sra. Elena Sabater i del Tècnic de Cultura, Sr. Sergi de Diós, durant el qual es va fer entrega del primer Premi Josep Brossa a Lourdes García Espinal. En Josep i l'alcaldessa dirigiren emotives paraules glossant la guardonada, que respongué agraïda, amb la seva natural espontaneïtat i senzillesa, la qual cosa va convèncer encara més al públic assistent, que omplí la sala, de l'encert de la designació d'aquest primer premi a la Lourdes, per reunir qualitat musical i humana.
Seguidament vàrem gaudir del concert de la formació "Happy Jazz Feetwarmers" liderada pel prestigiós clarinetista Oriol Romaní, amb Erwyn Seerutton, guitarra i veu, Ramon Grimalt, contrabaix i veu, i Adrià Font, bateria.
El grup ens oferí un animat repertori de Jazz clàssic amb temes de Dixieland, swing, blues, espirituals, i sonà en directe molt ben ajustat i compensat, com si escoltéssim un enregistrament d'estudi. L'Oriol Romaní amb el so càlid, matisat, del seu clarinet i amb una execució brillant d'idees i sensibilitat, ens traslladà als anys 20, 30 i 40's fent-nos, també, amenes explicacions d'aquelles èpoques i els músics que popularitzaren els temes interpretats, tot això en un to de proximitat, distès, que es guanyà absolutament a tot el públic, que gaudí el transcurs del concert amb nombrosos aplaudiments i que al final ovacionà llargament als músics. Tothom, sense excepcions, marxà de la sala amb la satisfacció d'haver assistit a un acte i a un concert inoblidable.
Rafael Güell. Amics de la Música.
11/11/2018 a la Patronal
Lisa Gambacciani (flauta travessera)ikeith goodman(piano) - De la sonata a la jazz suite
Concert per a Flauta Travessera i Piano. Músiques d'Anna Bon di Venezia, Gaetano Donizetti, Gabriel Fauré, Claude Bolling i el mateix Keith Goodman. Un viatge des de la Sonata Clàssica a la Contemporània, passant per la Jazz Suite.
Lisa Gambacciani, compagina el seu treball didàctic amb una intensa activitat concertística amb diferents grups de cambra i regularment rep invitacions per participar en nombrosos festivals arreu d'Europa. Keith Goodman, és l'autor de nombroses composicions; com a pianista es dedica prioritàriament a la música de cambra. Des de 2009 és el director estable de l'Orchestra Accademia San Giovanni de Nàpols.
07.10.2018 a La Patronal
Tony Bennet i Lady GagaProjecció del DVD
"Cheek to Cheek" (Setmana de la gent gran)
Magnífica actuació de Tonny Bennett & Lady Gaga presentant el seu àlbum de col•laboració, que obtingué el premi Grammy 2015 al millor àlbum de música Pop vocal tradicional. Tonny Bennet, de 89 anys a la gravació, es mostra pletòric de facultats i amb una gran sensibilitat. Descobrim una Lady Gaga, que mundialment coneguda per la seva trajectòria en la música Pop, ens sorprèn amb la seva mestria com a extraordinària cantant de Jazz i estàndards. Admiradora de Tonny Bennet des de la seva joventut, en aquest concert mostra el respectuós afecte que per ell sent i ambdós ofereixen un espectacle de gran càrrega emocional.
Duració: 1 hora i 12 minuts.
03/10/2018 al Casal d'Avis i 04/06/2018 Casal d'Avis
Ara MalikianFesta Major. Projecció DVD
Symphonic at Las Ventas
Més de 10.000 persones varen assistir a aquest esdeveniment que suposà el final de la gira en la qual l'artista celebrava els seus quinze anys de carrera i per la que fou nominat als Grammy Llatins. Una Jova Orquestra Simfònica de 70 músics acompanyà a Malikian a l'escenari per acostar la música clàssica a tots els públics. En el repertori trobem Bach, Pagagnini o Vivaldi però també versions de Radiohead, Paco de Lucía, o temes tradicionals de totes parts del món en versió simfònica. Ara Malkian és un personatge sorprenent, d'imatge i posada en escena poc convencional, i un autèntic virtuós del violí.
01.09.2018 a La Patronal
Projecció del film Chicago
Pel•lícula del gènere musical, estrenada el 2002, dirigida per Rob Marshall i protagonitzada per Renée Zellweger, Catherine Zeta-Jones i Richard Gere. Mostra en certa clau d’humor les incidències d’un assassinat a Chicago als anys 20’s. Duració: 2 hores.
18.06.2018 a la Sala La Patronal
INMÒBIL MOVIMENT
Espectacle audiovisual en directe
Acció poètica en quatre blocs consistent en un relat visual d’Isaac Carbonell, amb interpretació musical al piano de Rafael Güell i poemes de Jordi Condal. Les textures visuals que basteix Carbonell i la fantasia del teixit exquisidament líric i jazzístic del piano de Güell proporcionen el marc ideal per al desplegament de la poesia de Condal. Un entramat visual d’una gran sensibilitat, amb moments màgics, laberíntics o èpics que completen el sentit que habita en les paraules. La imatge mental que els textos produeixen, la carícia de les textures del piano i les imatges de la pantalla troben un encaix d’una gran solidesa. La poesia visual de Míriam Artigas que es desplega en alguns dels poemes, pren una dimensió gairebé metafísica en la càmera de Carbonell que sembla introduir-se voluptuosament a l’interior d’aquestes estructures. Duració: 1 hora i 15 minuts.
20.05.2018 a La Patronal
Gala Rossini Homenatge al compositor en el 150è aniversari de la seva mort
L'esdeveniment es manifesta a través de la música del Cigne de Pesaro, Gioachino Rossini, en una producció d'Òpera Jove de Catalunya. Gaudirem d'una gala operística mitjançant les molt reconegudes veus de tres joves cantants, Andrea Orjuela, Carles Pachón i Jesús Piñeiro, acompanyats al piano per Soojeong Joo i amb el recolze d'Albert Torras, narrador. Aquests intèrprets, malgrat la seva joventut, han recollit nombrosos guardons en una àmplia trajectòria professional i compten ja amb un notable reconeixement a la seva carrera artística. Tots junts, i fins i tot amb un cert sentit de l`humor, ens presentaran un homenatge a Rossini amb motiu del cent cinquantè aniversari de la seva mort. Duració: 1 hora i 15 minuts.
11.05.2018 a La Patronal
Concert de Bangladesh
George Harrison & FriendsNous Clàssics. Projecció en DVD
El Concert per a Bangladesh, primer concert solidari de la música Pop, va ser un esdeveniment organitzat per George Harrison, ajudat per Ravi Shankar, varen reunir els seus amics músics en dos concerts d'ajut humanitari a benefici dels refugiats a Bangladesh procedents de Pakistan. El concert es va celebrar al Madison Square Garden, de Nova York, l'u d'agost de 1971, assistint sobre unes 40.000 persones. És considerat un dels concerts benèfics més importants de tota la història per la talla dels artistes que van participar, com Bob Dylan, Eric Clapton, Ringo Starr, entre d'altres. L'àlbum del concert va ser llançat a mitjan 1971, i la pel•lícula es va estrenar el 1972, sortint al mercat després en vídeo. El 2005 es va publicar el DVD incloent un documental. Es van recaptar $ 243.418,50, que van ser lliurats a UNICEF. Els beneficis recaptats entre el vídeo i el DVD, encara se segueixen destinant a UNICEF per la Fundació de George Harrison. Duració: 1 hora i 38 minuts.
29.04.2018 al Celler Can Barra
Antonin DvorákMillors fragments de l'obra del compositorProjecció en DVD
Dvořák (1841-1904) fou un dels grans compositors de la segona meitat del segle XIX i va extreure l'essència de la música de Txèquia, la seva terra natal. També va recollir influències de la música americana durant la seva estada en aquell continent, sent exemple la Simfonia núm. 9, del Nou Món, potser la seva obra més coneguda, composta mentre estava a New York. La producció musical de Dvořák és nombrosa i variada d'estils, incloent-hi 9 simfonies, 11 òperes, concerts, misses, oratoris, danses, suites, etc. En aquesta audició es recull una mostra de la pluralitat del compositor. A l'obra de Dvořák es troben influències de Beethoven, Shubert i fins i tot de Wagner i Liszt. Neil Armstrong, astronauta nord-americà, va dur la música de la Simfonia del Nou Món a la Lluna, durant la missió de l'Apol•lo 11, el 1969, en la qual es trepitjà el nostre satèl•lit per primera vegada a la història, moment transcendent que Armstrong va escenificar acompanyant-lo d’aquella ben trobada frase de: “Això és un petit pas per un home, però un salt gegantí per a la humanitat”. Duració: 1 hora i 25 minuts.
09.04.2018 al Casal d'Avis
Madama Butterfly,
de Giacomo PucciniRepresentació d'Òpera en directe
Dins de la Sala Històrica de La Patronal, tan emblemàtica i suggerent per tots quants sentim el pols del nostre poble, tornarem a escoltar la música de Giacomo Puccini, amb la seva Madama Butterfly. És una producció de Mésmusics, amb la col•laboració de l'Òpera Jove de Catalunya, la Societat Coral Il•lustració Artística, i Rialles, de Sant Quirze del Vallès. És un primer pas, humil però entusiasta, i si continuem comptant amb el vostre suport, esperem poder realitzar nous projectes musicals, que no dubtem han de ser de l'interès de tots. Butterfly, representa el més alt estadi de l'amor pel seu marit i pel seu fill. Apareix a l'inici de l`obra com una dona dèbil i submisa, per acabar mostrant una gran fortalesa per afrontar la mort. Madama Butterfly es va representar per primera vegada a Catalunya el 4 d’agost de 1907 al teatre Bosque, de la Vila de Gràcia. Dos anys després, el 10 de desembre de 1909, fou inaugurada al Gran Teatre del Liceu.
25.03.2018 La Patronal
Missa de Rèquiem, de Giuseppe VerdiProjecció concert en DVD
El gran compositor d’òperes, Giuseppe Verdi, també va compondre un Rèquiem, pot ser no tan famós com el de Mozart, però d’una gran qualitat i riquesa musical. És un gran plaer oferir aquesta versió del prestigiós director Von Karajan, magistralment filmada pel cineasta Clouzot i on tindrem també el privilegi de veure a un joveníssim Luciano Pavarotti.
Després de l'èxit d'Aida, Verdi es va retirar durant un llarg període de la composició operística. No es va retenir, tanmateix, de compondre un altre tipus d'obres i la més important d'aquest període és la Missa de Rèquiem. Verdi va quedar molt impressionat per la mort del seu compatriota, el poeta Alessandro Manzoni. Verdi com Manzoni, estaven molt compromesos amb la unitat d'Itàlia duta a terme uns anys abans, compartint amb el poeta els valors típics del Risorgimento, la justícia i la llibertat. La mort de Manzoni va fer que continués el vell projecte de compondre un rèquiem que havia començat conjuntament amb el músic Gioacchino Rossini.
19.03.2018 al Casal d'Avis
La Flauta Màgica de W. Amadeus MozartProjecció en DVD
Aquesta és una òpera en dos actes, enquadrada dins del singspiel, estil d'òpera alemany tradicionalment lleugera, en el que s'alternen les àries amb molts fragments parlats.
Mozart, (1756-1791) és àmpliament considerat un dels més destacats compositors de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. Algunes característiques de la música de Mozart són la transparència, elegància, perfecció harmònica i refinament de matisos.
Evidentment Mozart fou un nen prodigi, i a la seva maduresa un dels més grans músics de tots els temps. Només cal repetir el comentari escrit de Haydn “El món no veurà altre talent comparable a Mozart en cent anys”. Lamentablement Mozart va morir a 35 anys. No podem imaginar fins a on hagués pogut evolucionar l'obra de Mozart d'haver gaudit d'una vida més llarga. Sabem però que hem perdut grandioses obres musicals.
05.03.2018 al Casal d'Avis
Simfonies 2, 6 i 7, de
Ludwig Van BeethovenProjecció concert en DVD
Ludwig van Beethoven és sense dubte un dels grans músics de la història de la música. Podem dir que materialitza el pont entre el classicisme i el romanticisme musical. La Segona simfonia en Re Major va ser escrita en major quan Beethoven va començar a experimentar els primers símptomes de sordesa. No presenta el Minuet habitual de moltes simfonies i en el seu lloc va posar un Scherzo, que va donar a la composició una gran dimensió i energia. La Sisena simfonia "Pastoral", en la seva estrena va rebre el subtítol "Records de la vida campestre". Beethoven va ser un amant de la naturalesa i passava part del seu temps caminant pel camp. La Simfonia núm. 7 va ser anomenada per Richard Wagner com "apoteosi de la dansa" referint-se als alegres ritmes que impregnen tota l'obra. Leonard Bernstein (1918 - 1990) fou un compositor, pianista i director d'orquestra dels Estats Units, el primer director d'orquestra d'aquest país que va obtenir èxit i reconeixement internacional. És conegut tant per la seva activitat al davant de l'Orquestra Filharmònica de Nova York com per la tasca de compositor d'obres que s'han fet molt populars, com ara el musical West Side Story, l'opereta Candide, i Un dia a New York.
19.02.2018 al Casal d'Avis
Julia Fisher Interpretacions al violí i al pianoProjecció en DVD
Julia Fisher és actualment una de les violinistes més destacades del panorama mundial de joves intèrprets. Però hem de dir que també és una destacada pianista. A 12 anys, va guanyar el Concurs Internacional de violí Yehudi Menuhin i des d'aleshores, va tocar amb destacats directors i orquestres de renom mundial. És un gran plaer, pels gaudir d'aquesta projecció del doble concert que Julia Fisher va fer, l’any 2008 tocant primer el violí i després el piano.
Veurem el Concert per a violí núm. 3, en si menor, del compositor francès Camille Saint-Saëns, autor d’obres tan conegudes com el Carnaval dels Animals. A continuació veurem la interpretació del famós Concert per a piano, opus 16 en la menor, del compositor noruec Edvard Grieg, autor d’obres tan conegudes com la música incidental de Peer Gynt, basada en l’obra del dramaturg Henrick Ibsen.
05.02.2018 al Casal d'Avis
Simon & Garfunkel
Concert in Central ParkNous Clàssics. Projecció en DVD
Aquest concert és el més multitudinari de la història, ja que el 19 de setembre de 1981, va reunir al Central Park de Nova York a més de mig milió de persones i és considerat com un dels esdeveniments més importants i emblemàtics de la història de la música. Simon & Garfunkel, molt arrelats a la ciutat de Nova York, aconseguiren l'èxit d'aquesta extraordinària assistència de públic. El concert, a l'aire lliure, es va oferir amb entrada gratuïta, i la molt important generació de beneficis a través de la seva edició en diferents formats i de l'emissió per televisió, fou destinada al manteniment del parc, deteriorat per manca de suficient finançament municipal. Paul Simon i Art Garfunkel es van fer amics a l’institut de Forest Hills (Nova York). La vida del grup està plegada de desavinences. Començaren de molt joves, al mateix institut, formant el grup Tom i Jerry, i durant la seva carrera varen patir moltes separacions i reconciliacions. Són el principal referent de la música Folk Rock de tots els temps i les seves cançons varen ocupar, amb diferents títols, els primers llocs de les llistes d’èxit dels Estats Units i Anglaterra.
Concert Cap d'any 2017 a Viena
Dir. Gustavo Dudamel - Projecció concert DVD
El Concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena és un concert que comença cada any, des de 1939, a les 11.15 hores del matí de l’1 de gener a Viena, Àustria. Aquesta vegada va ser retransmès en directe a 93 països, amb una audiència de 50 milions de teleespectadors. Interpreta majoritàriament obres de la família Strauss. Aquest any, s’inclouen 7 peces que mai havien estat en el programa. Compta amb la intervenció del Cor d’Amics de la Música de Viena i el tradicional Ballet Estatal de l’Òpera de Viena, que actua en directe des del pati de butaques. El concert acaba amb la interpretació del Bell Danubi Blau, que és considerat com el segon himne nacional d’Àustria, i amb la Marxa Radetzky que els espectadors aplaudeixen al compàs. Es considera un honor dirigir aquest concert, que cada any fa un director diferent, triat entre els millors del món. En aquesta ocasió i per primera vegada, és el veneçolà Gustavo Dudamel, que amb 35 anys és el més jove que ho ha fet mai.
08.01.2018 al Casal d'Avis